Arxiu d'etiquetes: tradicio oral

Entre la vertitat i la mentida. Estiu – Miravet

Entre la veritat i la mentida, conferència de Santi Alfonso.

Les delicades Flors de la primavera ja han desaparegut. El lluminós verd de les fulles s’ha tornat més fosc i ple de vida. En la calor del migdia sembla fluir de les muntanyes una mena de vapor. De les hortes properes es desprèn l ‘olor a fruita madura.

En els calendaris antics l’estiu era representat per la sega i els grecs el van fer diví imaginant-lo com una donzella coronada d’espigues i amb una torxa encesa a la mà.

Segurament que, per les persones que vénen per primera vegada a la Ribera d’Ebre, Miravet i el seu castell, és un dels llocs que més els pot impactar.

El perfil del castell domina bona part del riu, i del qual hi pengen, com si fos un tapís, les cases del nucli antic i l’església vella, amb el seu imponent mirador, conegut com la Sanaqueta.

El castell emmurallat es divideix en diversos recintes. La part superior residencial. Al primer pis es troba l’església de Sant Martí i la sala refectori. Els recintes inferiors s’esglaonen seguint el pendent de la muntanya. I a la part superior de la fortalesa hi ha la plaça de la Sang, i un espectacular mirador al que s’hi accedeix a través d’una escala de caragol.

Des del castell es veu l’aigua verdosa, ara quieta, ara tremolosa, i el perfil de la barca de pas que travessa el riu aprofitant la força del corrent.

Els crits de guerra dels templers i els seus càntics d’oració ressonen entre les pedres que parlen de passat religiós i bèl·lic.

D’aquest passat trobem una història al voltant d’una imatge. La Verge de Gràcia, patrona de Miravet…

Continua llegint Entre la vertitat i la mentida. Estiu – Miravet

Anuncis

El Foc de Sant Joan

Text publicat a la revista Som per Jordi Peñarroja (juny 1983)

 ELS FOCS D’ACOMPANYAMENT

La pólvora i els focs d’artifici foren invents xinesos i arribaren a Europa a temps d’animar les darreres estossinades ibèriques entre moros i cristians i les no massa cavalleresques batalles “al continent” entre francesos i anglesos per una banda i austríacs i turcs per altra. Aquesta ha estat una contínua essent el costat dolent de la pólvora. El costat bo és més divertit: és la seva integració a la festa, el foc que ens mancava per acabar d’arrodonir el nostre paganisme ancestral.

Hogueras_de_San_Jun._Alicante

Continua llegint El Foc de Sant Joan

El meu país la Ribera (III)

… continua

GINESTAR

Al bell mig de la planúria d’illes s’aixeca com un clam sumptuós l’església de Ginestar, una obra barroca dels segle XVIII que en la seva magnificència arquitectònica proclama la prepotència econòmica de la burgesia de la vila. No hi ha dubte que en les seves dimensions i elegància és el més notable temple riberenc. Una bona façana, on juguen àngels i rocalles entre columnes, ens introdueix al temple. Corona l’ampul·lós creuer la cúpula majestàtica, ignorada pels tractadistes d’art però de les millors de Catalunya. Sobre les teulades de terra cuita la gran cúpula és un crit: Estem aquí!, no passeu de llarg!, vora riu hem estat hostal de reis, terra de flors i de mel, terra Continua llegint El meu país la Ribera (III)