Entre la veritat i la mentida, conferència de Santi Alfonso.

Les delicades Flors de la primavera ja han desaparegut. El lluminós verd de les fulles s’ha tornat més fosc i ple de vida. En la calor del migdia sembla fluir de les muntanyes una mena de vapor. De les hortes properes es desprèn l ‘olor a fruita madura.

En els calendaris antics l’estiu era representat per la sega i els grecs el van fer diví imaginant-lo com una donzella coronada d’espigues i amb una torxa encesa a la mà.

Segurament que, per les persones que vénen per primera vegada a la Ribera d’Ebre, Miravet i el seu castell, és un dels llocs que més els pot impactar.

El perfil del castell domina bona part del riu, i del qual hi pengen, com si fos un tapís, les cases del nucli antic i l’església vella, amb el seu imponent mirador, conegut com la Sanaqueta.

El castell emmurallat es divideix en diversos recintes. La part superior residencial. Al primer pis es troba l’església de Sant Martí i la sala refectori. Els recintes inferiors s’esglaonen seguint el pendent de la muntanya. I a la part superior de la fortalesa hi ha la plaça de la Sang, i un espectacular mirador al que s’hi accedeix a través d’una escala de caragol.

Des del castell es veu l’aigua verdosa, ara quieta, ara tremolosa, i el perfil de la barca de pas que travessa el riu aprofitant la força del corrent.

Els crits de guerra dels templers i els seus càntics d’oració ressonen entre les pedres que parlen de passat religiós i bèl·lic.

D’aquest passat trobem una història al voltant d’una imatge. La Verge de Gràcia, patrona de Miravet…

Continua llegint Entre la vertitat i la mentida. Estiu – Miravet →