Arxiu de la categoria: Tradició oral / Folklore

Entre la veritat i la mentida. Hivern – Gandesa

Entre la veritat i la mentida, conferència de Santi Alfonso. (3a part)

Els arbres eleven la filigrana de les seves rames que semblen retallades damunt el cel. És el moment de l’any que la natura sembla com si dormís, però no us ho penseu perquè cal preparar aquesta terra ja que no dorm, sinó que reposa i protegits per l’aire fresc, s’aniran creant els nous brots de les fulles i les flors d’una nova primavera.

Davall el terra les joves plantes empenyeran des de les seves arrels cap a la superfície. Tot es transforma en una meravellosa activitat, encara que no es vegi.

A l’hivern, a la Terra Alta, és fàcil el veure grans gebrades, llavors els arbres es tornen de color blanc.

Gandesa és un poble amb títol de ciutat, és el cap i casal de la comarca i també ho va ser de la Castellania. Continua llegint Entre la veritat i la mentida. Hivern – Gandesa

Anuncis

Entre la veritat i la mentida. Tardor – Siurana

Entre la veritat i la mentida, conferència de Santi Alfonso. (2a part)

El sol, es torna daurat. Per tot arreu esclata la bellesa, els colors del fullatge dels arbres es transforma. Més tard el vent s’emportarà totes les fulles per deixar les branques nues.

Al camp, els primers dies de la tardor, quan encara són calorosos, es cullen els raïms, amb la verema acabada caldrà esperar la collita d’olives.

Si hi ha una comarca on la vinya és omnipresent, és sense dubte el Priorat.

I parlar del Priorat és parlar del Montsant. El Montsant és la muntanya de la pau i la quietud. Els cingles, els abismes profunds aquí no són amenaçadors; el cel és clar, l’aire pur i l’horitzó infinit.

El cim més alt és la roca Corbatera, que assoleix els 1166 metres d’altitud, la cota màxima de la comarca.

I gairebé al vell mig la serra de la Gritella desprès d’una llenca de muntanya que avança coronada per una alterosa cinglera. Siurana aguaita a la punta de l’abisme.

Siurana aconseguí la seva importància gràcies a la seva situació, que també fou qui li va fer perdre, com en la tardor l’arbre perd la fulla, però aquesta mateixa situació privilegiada li ha tornat a fer renéixer la seva importància.

No és estrany, doncs, que durant la dominació sarraïna fos cap del valiat i els seus dominis extensos.

Josep Carner la va immortalitzar en els seus versos:

Allà dalt ets Siurana, aspra i ardida,
ben arrapada a la salvatge altura
coronada d’espais, d’abims cenyida,
tota daurada i negre de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,
l’aire té una quietud esfereïda:
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l’esglesieta obscura.

Continua llegint Entre la veritat i la mentida. Tardor – Siurana

Entre la vertitat i la mentida. Estiu – Miravet

Entre la veritat i la mentida, conferència de Santi Alfonso.

Les delicades Flors de la primavera ja han desaparegut. El lluminós verd de les fulles s’ha tornat més fosc i ple de vida. En la calor del migdia sembla fluir de les muntanyes una mena de vapor. De les hortes properes es desprèn l ‘olor a fruita madura.

En els calendaris antics l’estiu era representat per la sega i els grecs el van fer diví imaginant-lo com una donzella coronada d’espigues i amb una torxa encesa a la mà.

Segurament que, per les persones que vénen per primera vegada a la Ribera d’Ebre, Miravet i el seu castell, és un dels llocs que més els pot impactar.

El perfil del castell domina bona part del riu, i del qual hi pengen, com si fos un tapís, les cases del nucli antic i l’església vella, amb el seu imponent mirador, conegut com la Sanaqueta.

El castell emmurallat es divideix en diversos recintes. La part superior residencial. Al primer pis es troba l’església de Sant Martí i la sala refectori. Els recintes inferiors s’esglaonen seguint el pendent de la muntanya. I a la part superior de la fortalesa hi ha la plaça de la Sang, i un espectacular mirador al que s’hi accedeix a través d’una escala de caragol.

Des del castell es veu l’aigua verdosa, ara quieta, ara tremolosa, i el perfil de la barca de pas que travessa el riu aprofitant la força del corrent.

Els crits de guerra dels templers i els seus càntics d’oració ressonen entre les pedres que parlen de passat religiós i bèl·lic.

D’aquest passat trobem una història al voltant d’una imatge. La Verge de Gràcia, patrona de Miravet…

Continua llegint Entre la vertitat i la mentida. Estiu – Miravet