Segons una “Relació d’obres realitzades i reconeixements dignes d’especial menció ocorreguts en aquesta parròquia en el període 1943-1962” figura només una nota al final de la relació referent a les làmpares. De tota manera transcrivim tota la relació per l’interés que representa:
Obres:
Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Temple destruït gairebé totalment durant la revolució del 1936. Van passar uns anys sense que comencés la seua reparació amb el que la ruïna s’accentuà notablement. Fou reedificat per l’organisme estatal “Regiones Devastadas” en quan a la seua fàbrica i obert al públic el 17 de maig 1959.
Interior del temple completament destruït
Altar del Santíssim i Sagrari. La Parròquia costejà l’altar de la capella del Santíssim, taula de pedra i alabastre, consagrable, antependi tallat, de notable gust.
A l’esplendor de l’època romana succeí aquell fulgor de l’església visigoda que va eliminar l’iniqua llei de separació de races, que va crear els concilis toledans, que oferí a Isidor, Brauli, Tajón i Ildefons per a il·luminar encara la llunyana cort imperial d’Aquisgràn i que en temps de Wamba fa la delimitació de la diòcesis per al bon govern de l’església espanyola. D’aquella citació -any 676- data la més remota referència de nostra vila, avui per avui el més antic document amb relació a la seua existència.
Dins l’economia agrària local va tenir una forta incidència, fins a principi del segle XX, el conreu de la morera i conseqüentment la cria del cuc de seda. Va estar afavorida aquesta explotació per antics privilegis sempre defensats amb la gallardia per la universitat de la vila de Móra; així pel desembre de l’any 1756 Josep Saloni, síndic de Móra feia constar amb motiu de la declaració dels drets senyorials que els ducs de Medinaceli, com a barons d’Entença, percebien de la vila “…que se exceptua la fulla de fer seda, que no ha pagat dret algun a dit Exm. Sr. per estar en antiquíssima possessió de no pagar dret algun dita fulla”.
En la capbrevació de 1756 constaven 51 finques, les quals pagaven drets dominicals, on entre altres conreus figurava la morera; tenint en compte que algunes no pagaven drets senyorials i en altres no consten els cultius, cal reconèixer que la morera dins les terres de regadiu ocupava un lloc remarcable. (Arxiu Ducal Medinaceli. Sevilla).
Móra d'Ebre Històrica 