Segons una “Relació d’obres realitzades i reconeixements dignes d’especial menció ocorreguts en aquesta parròquia en el període 1943-1962” figura només una nota al final de la relació referent a les làmpares. De tota manera transcrivim tota la relació per l’interés que representa:
Obres:
Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Temple destruït gairebé totalment durant la revolució del 1936. Van passar uns anys sense que comencés la seua reparació amb el que la ruïna s’accentuà notablement. Fou reedificat per l’organisme estatal “Regiones Devastadas” en quan a la seua fàbrica i obert al públic el 17 de maig 1959.
Interior del temple completament destruït
Altar del Santíssim i Sagrari. La Parròquia costejà l’altar de la capella del Santíssim, taula de pedra i alabastre, consagrable, antependi tallat, de notable gust.
Varem arribar a la vila de Móra d’Ebre quan les primeres espurnes de la Festa Major començaven a abrandar-se. Era cap al tard, en una posta de sol inoblidable que tenyia les muntanyes i la líquida cinta del riu Ebre d’aquell color roig dels anuncis lluminosos de la plaça de Catalunya. Semblava que aquella llum crepuscular feta de virant del millor, anunciés a tota la comarca a tota la comarca la festa gran de la rica i graciosa vila de Móra, filla gran –com Reus, Valls i la Ciutat Imperial- de la província de Tarragona.
A l’esplendor de l’època romana succeí aquell fulgor de l’església visigoda que va eliminar l’iniqua llei de separació de races, que va crear els concilis toledans, que oferí a Isidor, Brauli, Tajón i Ildefons per a il·luminar encara la llunyana cort imperial d’Aquisgràn i que en temps de Wamba fa la delimitació de la diòcesis per al bon govern de l’església espanyola. D’aquella citació -any 676- data la més remota referència de nostra vila, avui per avui el més antic document amb relació a la seua existència.
Móra d'Ebre Històrica 