MÓRA D’EBRE, VILA ACOLLIDORA

Tots els pobles tenen una raó de néixer i d’existir. L’Ebre fou sirgat des de la més remota antiguitat, la seua navegabilitat fins més enllà de Saragossa va fer de les seues aigües una via, un camí de penetració de diferents pobles i cultures. Móra d’Ebre, en la cruïlla de riu i camins, esdevingué lloc d’acolliment de gents ibèriques en els primers dies de la seua història

Tot el passat de Móra d’Ebre està segellat per aquesta recepció variada que marca el seu tarannà. Quan les aljames jueves sofreixen persecucions, la de Móra (1.424) rep als fugitius. Quan Felip III expel·leix als moriscos, els de Móra gaudeixen de la gràcia d’ésser exempts de l’ordre reial (1.610)

L’Ebre ha estat sempre el carrer major de la vila i el castell, hostal de reis, tota la vila botiga i cada llar una porta oberta. Móra d’Ebre el poble on ningú se sent estrany ni foraster. Una enquesta duta a terme l’any 1764, concretava: “…que no havia diferències entre naturals i nou vinguts en l’ús de forns, aigües, llenyes, carnisseries, botigues, barca i altres béns comunals, llibertats i franquícies”. En una època de restriccions generalitzades s’explica el progrés demogràfic de la vila.

Aquesta vocació està marcada per existència d’una colla de serveis socials i administratius. L’ensenyament té una llarga tradició. El comerç està marcat per fires seculars (1.333). l’antic hospital de sant Roc ja existia al segle XVI. L’administració napoleònica, amb bon criteri, creà l’any 1.812 el “canton de Móra”.

Tan llarga tradició no decau i avui Móra continua obrint-se a tothom amb una colla de serveis moderns i modèlics.

 Artur Cot Miró, Cronista Oficial de la Vila.

Volem començar aquest apartat amb les paraules del Cronista Oficial de la Vila que publicà al programa de festa major del 1988. Sense dubte que durant aquests anys, Móra d’Ebre ha anat evolucionant, i si bé de vegades sembla que la vida faci una parada, també és veritat que retorna amb més ganes.

Des d’aquest nou apartat us donem la benvinguda i us invitem a seguir-nos, perquè si no coneixem el nostre passat, com podem pensar en el nostre futur?