Segons una “Relació d’obres realitzades i reconeixements dignes d’especial menció ocorreguts en aquesta parròquia en el període 1943-1962” figura només una nota al final de la relació referent a les làmpares. De tota manera transcrivim tota la relació per l’interés que representa:

Obres:

• Església Parroquial de Sant Joan Baptista. Temple destruït gairebé totalment durant la revolució del 1936. Van passar uns anys sense que comencés la seua reparació amb el que la ruïna s’accentuà notablement. Fou reedificat per l’organisme estatal “Regiones Devastadas” en quan a la seua fàbrica i obert al públic el 17 de maig 1959.

• Altar del Santíssim i Sagrari. La Parròquia costejà l’altar de la capella del Santíssim, taula de pedra i alabastre, consagrable, antependi tallat, de notable gust.

Per subscripció popular es dedicà a Jesús Sagramentat un Sagrari preciós (argent, bronze, marbres i esmalts), el preu és de 102.475 pessetes.

• Altar Major i altres altars. Organisme Oficial de l’Estat que reconstruí el temple dotà al mateix d’un altar de pedra tallada de cantera, el que descansa amb un baldaquí de fusta tallada, decorat al natural, per a l’exposició del Santíssim.

De pedra brunyida, de diferents estils, existeixen taules –altars a les dues capelles laterals dedicades a Maria Immaculada (pagat per les Filles de Maria) i a la Mare de Déu de Montserrat (pagat per un grup de devotes de la titular de la capella.

• Imatges. No són dignes de menció sinó la imatge de la Mare de Déu dels Dolors i la del titular de la Parròquia Sant Joan Baptista. La primera, encara que és escultura, està ideada per anar vestida. És notable la cara i porta vestits preciosos (túnica i “manto” brodats) Fou obsequi d’un devot. La imatge del titular, fusta tallada, túnica decorada a estofa, fou obsequi de l’Ajuntament. Ni una ni l’altra són de firmes reconegudes.
• Altres objectes. Pel mateix organisme de l’Estat que anà al seu càrrec la reconstrucció, es va col·locar una artística làmpara de ferro forjat de dimensions notables i que constitueix l’únic motiu ornamental del temple.

La construcció de la làmpara fou obra de Gregori Perelló Compte. Uns anys després de la inauguració del temple en va fer una altra, junt amb unes altres de petites col·locades als costats amb el mateix estil. Gregori era conegut popularment com Gori, era una persona popular al poble.

No creiem que ell mirés cap mena de representació, ni bíblica ni tartèsica. Tampoc hem trobat si li van encarregar tal com les va fer. Tenia un caràcter molt personal i per tant pensem que les va fer al seu gust. Tampoc hem trobat cap mena de rebut que ens digués el seu preu

Si podem anotar una anècdota referent a Gori, ell anava cada dia a donar corda al rellotge de l’església; tenia els peus plans i per tan els arrossegava visiblement, llavors esperava que estesin netejant l’església per passar per damunt. Amb el natural disgust de les senyores que netejaven, van acabar per no dir res. A la fi, com més li deien, més hi passava.

És una llàstima que no tinguem cap mena de referència de totes les reixes, balconades i treballs en forja (importants) que encara queden a Móra. Moltes d’elles fetes per Gori.

Podem donar referència a dues factures de Gori:

“Cofradía del Santo Cristo de los Caballeros de esta. Octubre, 7. Por hierros para el Santo Cristo de los Caballeros, recibí, 272 pesetas. Mora de Ebro, 1958”

“Cofradía del Santo Cristo de los Caballeros. Abril 10, por dos hierros de la peaña Santo Cristo. Recibí 1.100 pesetas. Mora de Ebro 13 de junio 1965”.

El dibuix de la làmpara que des del terra es veu, l’estrella de vuit puntes, volem anotar aquesta versió:

“La mateixa escala musical torna a començar el vuitè, el so de la mateixa manera el vuit simbolitza un nou començament en un nivell superior. Aquest simbolisme també es presenta en l’octàgon, estrelles de vuit puntes. En analogia, la plaça representa tot el que és la terra; el cercle representa l’esfera celest i, al mateix temps, l’octàgon és la línia entre els dos mons. Aquesta transició de la plaça cap a la planta divina cercle es pot veure en moltes esglésies, destacant un octògon que és el cel. Com a intermediari entre el quadrat i el cercle, l’octàgon simbolitza el llindar pel qual, a la terra, ens podem apropar diví, eterna i perfecta, i com el cel també pot ser benvolent amb els humans.

El vuit és molt important en el cristianisme. Simbolitza el Crist mateix, el nom en grec és el valor numèric de 888, principalment perquè ell era el mitjancer entre Déu i home”

Possiblement si li van venir amb un dibuix fer, l’Estat, que com hem vist fou qui la pagà, hagués agafat aquesta definició.

Tenim un altre escrit del març del 1962 que explica la inauguració del temple:

“Fue el acontecimiento más notable en la vida de esta Parroquia durante el periodo que se reseña. 17 de Mayo de 1959. domingo de Pentecostés, S.E. Rdm. El Obispo de la Diócesis, Dr. Manuel Moll y Salord, bendijo el nuevo templo y consagró el Altar Mayor. Seguidamente fue trasladado el Santísimo Sacramento desde la Iglesia del Monasterio de las MM. Mínimas que había sido utilizado como parroquia desde el 1938. al día siguiente, fueron trasladadas desde la iglesia de la MM. Mínimas las imágenes del Santo Titular y otras, en procesión al templo parroquial y en el mismo oficio de pontifical S.E. Rma, asistido por el Ilmo. Sr. Deán y Vicario General y otros miembros del Cabildo Catedral. La parte musical fue a cargo de la  Schela Canterum del Seminario Diocesano. Asistieron las autoridades provinciales, Emos. Sres. Gobernador Civil  y Presidente de la Diputación”