Retrospectiva a la nostra economia: Les Moreres de Móra

Dins l’economia agrària local va tenir una forta incidència, fins a principi del segle XX, el conreu de la morera i conseqüentment la cria del cuc de seda. Va estar afavorida aquesta explotació per antics privilegis sempre defensats amb la gallardia per la universitat de la vila de Móra; així pel desembre de l’any 1756 Josep Saloni, síndic de Móra feia constar amb motiu de la declaració dels drets senyorials que els ducs de Medinaceli, com a barons d’Entença, percebien de la vila “…que se exceptua la fulla de fer seda, que no ha pagat dret algun a dit Exm. Sr. per estar en antiquíssima possessió de no pagar dret algun dita fulla”.

En la capbrevació de 1756 constaven 51 finques, les quals pagaven drets dominicals, on entre altres conreus figurava la morera; tenint en compte que algunes no pagaven drets senyorials i en altres no consten els cultius, cal reconèixer que la morera dins les terres de regadiu ocupava un lloc remarcable. (Arxiu Ducal Medinaceli. Sevilla).

Als pobles de domini santjoanista es cobrava, a mitjans d’agost el “diez y rediezmo de la seda y el aducar”; no era doncs estrany i per altra part molt substanciós l’arrendament de la fulla als veïns de Móra deslliurants d’aquelles alcabales sempre carregades.

El 22 de febrer de 1622 Blay Saloni, Fraces Pepio, Agostí Llagostera i Barthomeu Melich tots de Móra arrendaven la fulla de 20 moreres propietat de l’església de Benissanet per un preu total de 28 lliures moneda barce. A 30 d’abril de 1623 Pere Ardévol de Móra s’obligava a pagar a la Vda. Sapera 36 lliures per la fulla de les moreres de la “Sort del Salze”.

Els drets feudals no afectaven a la seda, però sí els municipals (eren drets municipals: el de la verema, l’onzè dels menestrals; l’onzè de les sènies, el de la carnisseria, el del bestiar, el de corredoria -de pesos i mesures- el de la seda, etc.)

El capítol de la seu de Tortosa gaudint del dret del “acusado” entre 1724 i 1755, amb la finalitat de cancel·lar un censal creat per la universitat de Móra per valor de 8.000 lliures percebia entre altres el dret de la seda. (Arxiu Co. Aragó Rl. Audiència Barna.).

En els capítols matrimonials tot sovint fan esment a teixits de llana i lli del nuviatge de la dona. Si es tractava de famílies benestants s’esmentaven vestits de seda. La seda era un producte molt estimat i de preus prohibitius la seda, com la sal, l’ambre i les espècies donaren lloc segles passats a un comerç rentable, el qual enriquí a moltes famílies de les ciutats europees impulsant les descobertes geogràfiques i el coneixement d’un món nou.

Un casament molt sonat a Móra d’Ebre del segle XVIII fou el de Bru amb una Ferrer de Barcelona. Anna Ferrer i Alemany era d’una família benestant de Barcelona, el pare Salvador Ferrer ara “corredor d’orella i senyor del lloch de Mirabe al bisbat de Solsona”, la mare Anna Alemany era filla de “Josep Alemany. Botiguer de teles”. La Ferrer amb motiu de la boda fou dotada amb esplendidesa; per part de l’àvia va rebre mil lliures, per part de la mare i en concepte de llegítima dues mil i d’un oncle prevere beneficiat a Sant Pere de les Puelles mil lliures més i uns censals a Santa maria del Mar. El marit era “Lo Magnífich Señor Joseph Antoni de Bru y Pocurull Dr. en drets y Cavaller Doncell domiciliat a la vila de Móra d’Ebre” fill del “Magnífich Seyor Jacinto Bru y Pocurull” i d’Úrsula Bru Pocurull.

El nuvi dotà Anna, la promesa, amb dues mil lliures, el dot per tant sobrepassava les sis mil lliures. A Móra esperava a la núvia el casalici bastit a la plaça de l’Era tres anys abans, 1773. el vestuari de la núvia era abundós en vestits de seda “…dos Bahuls, ab sas robas, vestits y apendisses…”. la Ferrer ja havia enviduat l’any 1751 i malgrat el segon terme que aquell temps es reservava a la dona la vídua de Bru fou el centre d’atenció de la rodalia a causa dels plets que afectaren la seva vida: amb els familiars del marit, amb els Dalmases del carrer de Montcada a Barcelona, amb el Pocurull de Palau d’Anglesola, amb la universitat de Móra. Ella, malgrat tot, impulsava el comerç a Móra en un molí fariner i un altre de draper bastits al riu Sec a la finca de la partida de “Vall de Lladres” i millorava el conreu de les moreres de les partides de la “Sequina” i el “Fas”. (Arxiu històric Protocols. Barna.)

Els plançons de morera més estimats eren els de Ginestar, l’any 1670 “Jacinto Vidal de Ginestar venia seixanta moreres per plantar pel preu de quatre lliures

Als contractes de parceria i arrendament es tenia molt en compte la conservació de les moreres, s’advertia que l’ordi sembrat davall les moreres s’ha de segar abans de granar… davall “… les moreres chiquetes no es pot sembrar ordi, blat ni civada sino a una bona passa apartada de la soca… s’obliga a cavar-les i regar-les”

De moreres se’n conreaven fins i tot als patis badívols del carrer del Vergé, Saloni del Riu, al segle XIX, en plantà al “barranch de l’Avall” al cap de la Vila, al peu del “Timoral”, aleshores l’indret es començà a anomenar barranc de les Moreres.

La indústria sedera a Móra és present fins i tot a l’hagiografia del Beat Bonaventura Gran amb motiu de la seva estada a Móra a mitjanats del segle XVII. El P. Lluís de Roma, biògraf del bat, relatava l’any 1785, entre altres fets, que estant Fra Bonaventura Gran a Móra predicà –i aquí és patent l’esperit genuïnament franciscà- a un eixam de cucs de seda, que per manca de fulla no donaven rendiment a una pobra dona, de la qual cosa vivia; en escoltar la paraula del bat els cucs produïren tant capell que la mestressa quedà admirada (Vida del Beat Bonaventura Gran, versió P. Caralt)

Tan conreada era la morera al nostre poble i tants beneficis li reportà que fou exaltada i arribà a ésser l’emblema de la vila.

Artur Cot, programa de festa major del 1982

Volem però, deixar clar algunes coses d’aquest escrit. Amb el canvi de l’escut de la vila, hem perdut l’arbre de la morera. Caldrà més endavant parlar de l’escut.

En les ordinacions del 1689, trobem aquests dos apartats:

Item… Han ordenat los Jurats y Proms ab la voluntat del Consell Genl que qualsevol Persona que cullira fulla de morera en heretat de ningu en lo temps dels cuchs que pagui de dañ tres lliures, lo ters al Sor y les dos parts pera lo amo de la heretat.

Item… Han ordenat los Jurats y Proms ab voluntat del Consel Gral que tota persona que gosi collir fulla de morera fins lo dia de Tots Sants sense voluntat del amo que pague pena de deu sous, lo ters al Sor y les dos parts pera lo amo de la heretat.

Queda clar així com eren de protegides les fulles de la morera, en canvi, dites ordenacions no parlen, en cap dels seus apartats de la seda.

En quan a l’escrit creiem important deixar clar algun apartat que ha deixat d’existir, però que al seu temps fou important.

Corredor d’orella: Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits, productes de Llevant), en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies.

Molins de drap: Trituraven els draps vells per tal de convertir-los en paper. Era freqüent que passessin persones que bescanviaven draps per taronges.

Barranc d’Avall: Fins fa poc era el barranc de la Vall, es cambià el nom pel que tothom coneixia, de les “Moreres” dones que durant uns anys estava tot cobert d’arbres de manera que des de dalt tenia l’aparença d’una catifa verda. La “Timoral” podria ben bé ésser la vora del barranc per la part superior, on es criava “timó” que després es collia durant el viacrucis el matí de Divendres Sant.

Plaça de l’Era (o de l’Era de Montagut) actual plaça de Dalt. Nom que també rebia el Portal (portal de l’Era de Montagut)

Botigues de teles: Als Països Catalans, en contraposició a mercader el botiguer era el menestral o artista dedicat al comerç a la menuda, especialment el venedor de teixits de llana i seda; els botiguers constituïren gremis des de la fi del s XIV, i esdevingueren poderosos a Barcelona, a Palma, a Perpinyà i a València. Durant els ss XVII i XVIII hom distingia el botiguer de tall (o mercader de draps) i el botiguer de sedes i teles (o mercader de teles, el mercer pròpiament dit), que tanmateix el 1776 s’uniren a Barcelona. A València, amb la creació de la congregació dels mercaders de vara ( mercader de vara), s’uniren el 1764 ( botiga).

Lliura moneda Barcelona: A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l’encunyació de múltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulació fins a prou més enllà del 1714

Dret feudal: A Catalunya, tan feudalitzada, sobretot a la Catalunya Vella, moltes vegades es fa difícil de distingir allò que és de dret feudal d’allò que és emfiteusi i propietat. Bona part de les fonts de dret feudal són recollides pels usatges, a voltes precedents del dret feudal comú, els Costums de Catalunya i les Commemoracions de Pere Albert, en escasses constitucions i actes de cort i en ordinacions o costumaris de caràcter local. Primerament la sentència de Guadalupe (1486) i després l’abolició de les jurisdiccions baronials (1813), han deixat aquelles institucions com a simple record històric.

El dret “del escusado”: El “escusado” era un impost implementat per Felipe II d’Espanya, el 1571, cobrava un dezmera casa escollit per la Casa Reial entre el d’una parròquia particular – normalment, que la majoria pagat a l’església. Obligació era que els delmes que li donaria a l’església a la Tresoreria es van pagar al rei, per la qual cosa l’”escusado” va eximir de fer-ho a l’església. Per extensió, també va rebre el nom de “escusado”.

El “escusado” era part de les tres gràcies, que històricament van concedir els papes de Roma del Regne d’Espanya, la butlla de la Santa Croada i la subvenció / desena l’objecte era subvencionar els reis en la seva defensa de la fe i sufragar les despeses van representar les guerres de la Corona contra els infidels.

Censal: El censal és una obligació perpètua, però que incorpora la possibilitat de redempció. Va ser un instrument financer molt estès a la Corona d’Aragó des de la baixa edat mitjana i el seu ús es va perllongar fins a l’edat contemporània; era utilitzat com a mecanisme de finançament del qual es van servir indistintament tant els particulars, com els organismes públics (governs municipals, Generalitat, monarquia)

Capítols matrimonials: La funció tradicional dels capítols matrimonials és evitar la divisió patrimonial i preservar la integritat de la casa pairal, mitjançant el pacte del règim econòmic familiar dels cònjuges. Així mateix també pot servir per regular la successió en cas de viudetat, instituint un hereu o creant una comunitat familiar i establir beneficis viduals al cònjuge sobrevivent.

Patis badívols: Lloc espaiós, sense cobrir, gairebé sempre servia per horta. Al principi del carrer del Vergé (o Verger) hi va haver una de les portes d’entrada a Móra, coneguda com “porta del Vergé) i també de la “morera” perquè en un d’aquest “patis badívols” just a tocar de la porta hi havia una morera de grans dimensions.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s