MÓRA D’EBRE, LÍMIT DE LA DIÒCESIS D’HICTOSA, ANY 676

A l’esplendor de l’època romana succeí aquell fulgor de l’església visigoda que va eliminar l’iniqua llei de separació de races, que va crear els concilis toledans, que oferí a Isidor, Brauli, Tajón i Ildefons per a il·luminar encara la llunyana cort imperial d’Aquisgràn i que en temps de Wamba fa la delimitació de la diòcesis per al bon govern de l’església espanyola. D’aquella citació -any 676- data la més remota referència de nostra vila, avui per avui el més antic document amb relació a la seua existència.

La dita citació de Wamba ha estat un dels documents que més interès ha despertat entre els historiadors i el que més polèmiques a mogut al voltant de la seua autenticitat, un historiador va escriure amb referència al mateix “Amb poc s’ha enganyat la crítica tan cruel i despiadadament” Avui el document, després de llargs treballs de profunda erudició es considera autèntic, destacant en la seua defensa Diéguez i Campomanes el 1754, Risca, Blàzquez, Giménez Soler, Carreras Candi i altres que defensaren el més august de les seues brillants dots.

Segons els més antics còdex en què consta aquella demarcació, la diòcesis d’Hictosa, que ocupava, en gran part el Baix Aragó i Catalunya, es descriu amb els següents ermes llatins: “Hictosa tencat de Font Sala usque Portellam, de Morale usque Tormelam”

Pallarès Gil a “Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón”, any 1907, pàg. 157, identificà els límits de la citació en el següents punts geogràfics:

Font Sala o Fontem Salam (les afores del riu salat al nord de Tamarite de la Litera) i Portella o Portelam (els ports de Beceite), Morale (Móra d’Ebre) i Tormelam (prop de Cariñena). Aquesta diòcesis confrontava amb les de Lleida, Tortosa, Zaragoza i Huesca. La capital de la mateixa –Hictosa- sembla que seria una de les següents poblacions: Roda, Caspe o Mequinenza sense que es pugui senyalar exactament quina de les tres seria la seu episcopal.

És molt llarga la relació dels autors i investigadors que coincideixen en senyalar amb Pallarès Gil a Morale com Móra d’Ebre; només en contra d’aquesta afirmació està Banyerí (“Historia de Tortosa”, tom IV, Cap. III) el qual ho nega “a priori”, sense aportar cap proba per assentar la seua negativa completament injustificada, ja que aquest mateix autor en el mateix estiui escriu: “A centenares podríamos citar correspondencia de pueblos… no solo por la identidad de nombre sino por el lugar geográfico que ocupan”

Manca identitat en el nom i en el lloc geogràfic en el cas de Móra d’Ebre? Va tenir present l’historiador de Tortosa que Morale en l’època de domini àrab, com afirma Bofarull (“Història de Catalunya” Vol, II, pàg. 371) al tractar de Móra d’Ebre i la seua conquesta per el Cid en 1090-1901?

No va recordar el testimoni del cèlebre acadèmic de la Història P. Fidel Fita, que al parlar de les vies romanes amb especial estudi de l’Edetana, afirmà que en la nostra terra va haver-hi antiquíssimes poblacions ja en l’època preromana? I oblidà per ventura el testimoni de Carreras Candi (“La navegación por el río Ebro”) al parlar del cèlebres focus ibèrics establers en els marges de l’Ebre?

Que quedi definitivament superada la negativa de Banyerí per ser paupèrrima “no requereix altre qualificatiu” i continuï la progressiva legió dels defensors de Morale = Móra d’Ebre. L’etimologia, la tradició, la història i la raó estan de la seua part.

Móra d’Ebre, amb les seues gestes extraordinàries va omplir les pàgines més brillants de la història catalana i nacional, acaparà l’atenció de les mes insignes historiadors i cronistes i va merèixer els més elegants ditiràmbics encara dels estrangers –aquell Cock del segle XVI-, per això en els lluminosos dies de la seva festa major, lluint les seues més boniques preses en l’ambient de prosperitat, no pot oblidar les seues més venerades tradicions i el fulgor perenne de la seua glòria.

Artur Cot, programa de festa major, 1963

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s