L’enllumenat públic a Móra d’Ebre

Del Llibre  Móra d’Ebre, 1875 – 1936

Josep Sànchez Cervelló – Josep Solé Arnal

Les primeres notícies que tenim de l’enllumenat públic de Móra daten del 1898, quan funcionava amb petroli. El servei era subhastat anyalment. Aquell any i el següent guanyà la subhasta Joan baptista Biset. La convocatòria es feia seguin les bases que anunciava l’Ajuntament; Don Federico Vaqué Aragonés, Alcalde constitucional de Móra d’Ebre

Hago saber: Que el día doce del mes corriente, de once a doce de la mañana, tendrá lugar en esta Casa Consistorial la subasta del petróleo para el alumbrado público de este distrito municipal para el año económico actual 1898-1900, por medio de pujas a la llana del tipo asignado, adjudicándose al más benéfico postor.

El rematante vendrá obligado á satisfacer los gastos de anuncios y demás concernientes á la subasta respectiva.

El pliego de condiciones se halla de manifiesto en la Secretaria municipal.

Probablement l’enllumenat públic no passava d’uns quants fanals als llocs més cèntrics de la vila que s’apagaven tot just començava a clarejar el dia, mentre els altres carrers continuaven a les fosques.

L’enllumenat de petroli es mantingué fins a l’any 1902 en què la Compañía General de Alumbrado por Acetileno va demanar a l’Ajuntament permís per instal·lar un fàbrica per produir el gas necessari per il·luminar els carrers de la població i els habitatges dels pocs particulars amb suficient capacitat econòmica per poder-ne gaudir.

La sol·licitud de la Compañía deia:

(…) con el fin de dotar á la población del alumbrado por medio del gas acetileno, así como para proceder á la canalización que ha de distribuir el fluido, abrir zanjas por todas la vías públicas y la servidumbre en las mismas calles en un periodo de tiempo con arbitrios, impuestos si contribución alguna municipal por lo que se refiere a la canalización y ramales de todas clases, suministro del fluido para el alumbrado público y particular, ni á la introducción de las primeras materias productoras de dicho fluido.

Las resposta del Consistori va ser l’acceptació per unanimitat de la petició de l’empresa:

(…) en consideración á las mejoras que representa para esta villa la instalación general del alumbrado, acordó autorizar á la expresada compañía que verifique dicha instalación en la forma solicitada.

A mitjan 1903 l’acetilè ja arribava als carrers de la població i substituïa el petroli.

Al començament, el preu que va establir la companyia va ser de 8 rals m3. al juny de 1905 va decidir augmentar-lo en 50 cèntims. La pujada va provocar una assemblea de consumidors d’on sortí una comissió, encapçalada pel regidor Salvador Costa, encarregada de negociar amb l’empresa una rebaixa en el preu de subministrament. L’Ajuntament, en sessió de 6 de juny, acordà unir-se als abonats i pressionar l’empresa perquè acceptés les peticions dels consumidors.

Situació de l'antiga fabrica d'acetilé
Situació de l’antiga fabrica d’acetilè

Fins a l’arribada de la xarxa elèctrica, Móra gaudí del corrent elèctric de la mà d’un particular, Lorenzo Grenzner, que muntà una central elèctrica.

Don Lorenzo Grenzner Comas de esta vecindad, solicita la instalación en la Central Eléctrica de su propiedad, sita en esta villa y calle Bonaire, núm. 87, de un motor horizontal a gas pobre de dos cilindros, su fuerza es de 120 caballos, de la casa Gasmotoreu Fabrik, junto con el ya instalado, que servirá para el funcionamiento de alternadores para la producción de fluido eléctrico. Lo que hace público para conocimiento de los interesados que deseen acudir en contra durante el plazo de quince días.

Mentrestant, el 1913, la Sociedad de Riegos y Fuerzas del Ebro començà a instal·lar la xarxa elèctrica des de Tortosa:

La Sociedad de Riegos y Fuerzas del Ebro está gestionando de los propietarios de las fincas de la izquierda del río la autorización para la colocación de los postes para los cables conductores de la energía eléctrica desde Tortosa a Mora la Nueva y Mora de Ebro.

L’any 1919, a causa de l’augment del consum elèctric, la xarxa hagué de ser ampliada. Per aquest motiu la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas va sol·licitar al Govern Civil de Tarragona l’autorització per a establir una línia d’energia elèctrica de 25.000 volts que permetia l’arribada de l’electricitat a la nostra població i també a Benissanet, els Guiamets, Darmós i Móra la Nova.

A Móra es crearen tres línies principals: la de la Farinera, la de l’escorxador i la que anava cap a Benissanet. La instal·lació dels pals de la llum afectà molts propietaris de la població als quals s’imposà la servitud forçosa.

La companyia concessionària del servei no es caracteritzà precisament per tenir contents els clients. Abans de la guerra, les protestes eren relativament freqüents. Així, des de “La Riuada” es denunciava amb to irònic, que a les festes del barri del verger:

“(…) hi prengué part la companyia d’electricitat, apagant de temps en temps, la llum, ço que produï un gran efecte. Les nostres Autoritats, en vista de l’èxit assolit, fan passos per a aconseguir que aquest hivern ens deixin grans estones a les fosques com en anys anteriors” (Revista núm 29 – Les llums s’apaguen)

Pàgina extreta de la revista la Riuada numero 29.
Pàgina extreta de la revista la Riuada numero 29.

Mesos més tard, des de les primeres planes del mateix quinzenari, les crítiques pujaven significament de to:

No trobem mot per a qualificar l’abús que amb els seus abonats fa la Companyia d’Electricitat; si ens atrevíssim a dir-ho, fent servir el mot popular però ben gràfic, diríem que se’ns “rifen”.

Creiem que l’abonat té dret, i per això paga un mínim, a fer ús de la corrent quan vulgui i no quan la Companyia li sembla; s’ha de pensar que no és sols a les hores de la nit i per l’enllumenat, que fa falta la llum. El metge no pot fer ús dels aparells elèctrics Raig X, corrents i molts altres; l’industrial veu parades màquines i motors i en l’ordre de la vida corrent, els fogons, els timbres, caços, estufes i mil altres eines, que adquirim per utilitzar-les i no per luxe, resten inservibles.

No podem admetre que la interrupció es degui a un cas fortuït, perquè aquests casos estan previstos en altres llocs on no es veuen interrupcions de fluid amb tanta freqüència.

La contundència d’aquests arguments va provocar la reacció de la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas que, en una carta a la redacció de “La Riuada” assenyalava que trobava moltes dificultats per establir el corrent i per aquest motiu estaven construint un central tèrmica a Tortosa amb la qual s’esperava aconseguir “un servei regular a tot hora”.

Com que és més fàcil prometre que complir, la companyia elèctrica continuà igual. L’any 1931 encara existia el mateix problema:

La Sociedad Española de Construcciones Eléctricas encara continua fent les seves amb el subministre de fluid a casa nostra.

Amb tot, aquells més directament perjudicats ni es queixen ni fan res per solucionar el problema local de la llum. Per què serà?

Ho ignorem. Nosaltres, però, dali que dali: “Pic, pic” i “Pic, pic” veurem si arribem a empipar i ens farà cas d’alguna vegada.

Les destrosses de la guerra civil deixarem completament inutilitzat el servei fins al punt que al gener de 1940 encara no estava establert. Restant l’Ajuntament incapaç de reparar-lo va sol·licitar ajut al govern.

Anuncis