Unió de Rabassaires

La qüestió rabassaire va ser el conflicte agrari català que, des de finals del segle XVIII, va enfrontar els propietaris contra els parcers vitivinícoles que conrearen la terra mitjançant el contracte de “rabassa morta”*.

00000001

Aquest contracte havia estat un instrument eficaç i equilibrat d’explotació de la vinya catalana: però des de mitjan de segle XVIII, amb la revaloració de la terra i de la producció agrícola, van començar els primers conflictes, de primer a nivell individual i després col·lectivament. Els propietaris, davant la conjuntura favorable, van intentar de recuperar els seus drets damunt les terres cedides i van intentar d’establir la durada de contracte en 50 anys, per bé que la reacció dels rabassaires va evitar que el Tribunal Suprem ratifiqués la pretensió.

Els rabassaires van centrar la lluita a aconseguir que el seu contracte fos assimilat a les altres  emfiteusis (que com a tals eren redimibles).

Els intents realitzats durant el bienni constitucional i les peticions del 1837 i el 1851 no van arribar a cap resultat. Des del 1868 aquest conflicte va entrar en la contesa política i les reivindicacions rabassaires van ésser incorporades al programa del partit republicà federal.

Durant la I República la “rabassa morta” va quedar sense efecte. Al mateix temps, els propietaris van imposar, de fet, al contracte de termini de 50 anys (durada ratificada pel codi civil) i sovint van aconseguir que els contractes constessin privadament. Al darrer quart del segle XIX, amb l’agreujament de la crisi de la fil·loxera i la pèrdua del mercat francès es va desfermar una altra tensió entre propietaris i rebassaries.

Al Penedès, al Vallès i al Camp de Tarragona els conreadors van crear l’any 1891, la Federació d’Obrers Agrícoles, coneguda amb el nom d’Unió de Rabassaires que va fer un treball intents d’agitació. Alguns èxits immediats van ésser assolits, especialment millors contractes de treball, però van comportar la pèrdua del seu caràcter emfiteumàtic*. Després d’una etapa de calma (arran la I Guerra Mundial) l’agitació va ser represa.

La Unió de Rabassaires va ésser organitzada el 1922 i va esdevenir portaveu dels parcers catalans; va elaborar un programa reivindicatiu on s’erigia que el contracte de “rabassa” fos considerat emfitèutic i, per tant, redimible. Durant la II República, la Unió de Rabassaires, molt unida a l’Esquerra Catalana, va fer una intensa propaganda, de la qual va ésser resultat la Llei de Contractes de Conreu (1934), disposició que fixava la redempció forçosa de la “rabassa morta”.

L’anul·lació arbitrària d’aquesta llei va ser la causa immediata de la Revolució d’Octubre del 1934. Havent fracassat aquesta revolta la repressió es va generalitzar.

Amb el triomf del Front Popular al febrer del 1936 la llei va tornar a entrar en vigor i les rebassaries van tornar a ocupar llurs terres.

Després de la Guerra Civil la situació anterior va tornar a ésser restablerta.

D’aquesta darrera etapa tenim al nostre arxiu un carnet d’un ciutadà de Móra d’Ebre, amb el segell i la data. Reproduïm tot seguit les normes que l’any 1936 figuren en l’esmentat carnet:

La “Unió de Rabassaires” és una Federació de Sindicats Agrícoles Inscrita amb el núm. 102  del Registre del Servei de Cooperatives de la Generalitat de Catalunya.

PROGRAMA

De la U. R. C. Aprovat en el I Congrés celebrat el 15 de maig del 1936

-La “Unió de Rabassaires i altres cultivadors del camp de Catalunya” és una organització proletària i com a tal acorda el següent programa:

-Expropiació sense indemnització  de la terra posseïda privadament.

-La terra, propietat col·lectiva de la Societat.

-Els fruits del treball per al que els ha produït.

-Creació de la unitat familiar de conreu a base de la reunió dels diversos trossos que avui conrea el conreador en una sola terra necessària per a mantenir tota la família.

-Creació d’explotacions col·lectives de règim cooperatiu allà on les condicions de conreu facin més econòmica aquesta forma.

-Creació d’Oficines estatals, amb intervenció directa dels productors agrícoles per a la fabricació i proveïments d’adobs, maquinària agrícola, llavors, etc. subministrats a les cooperatives agrícoles locals a preu de cost.

-Creació d’una xarxa de cooperatives locals de consum, relligades nacionalment en una Majorista central per al proveïment de productes d’ús domèstic a preu de cost.

-Creació d’oficines estatals de monopoli per a la venda, distribució i exportació de cada producte o grup de productes similars, amb representació directa dels productors, i basades en les cooperatives locals d’elaboració i venda.

-Creació d’un sistema local de crèdit agrícola d’accés (…)  la massa camperola, basat en les caixes rurals d’administració cooperativa a cada localitat i llurs caixes centrals.

-Assegurances integrals amb administració intervinguda pels productors, per l’Estat, de les calamitats que afecten la seva vida i economia: malalties, accidents del treball, invalidesa, vellesa, destrucció de collites, mor o inutilització del bestiar, etc.

-Ensenyança gratuïta i obligatòria fins als 16 anys, comprenent-hi el grau primari i secundari.

-Ensenyament tècnic agrícola a tots els caps de comarca, gratuït per als alumnes seleccionats a tal efecte a l’escola secundària.

-Contribució única en productes a les càrregues de l’Estat en la proporció que s’estableixi cada any en els pressupostos elaborats amb intervenció dels organismes representatius dels productors agrícoles.

TÀCTICA

El Congrés considerà que ha d’ésser un deure constant dels afiliats a l’organització rabassaire anar preparant, dintre del radi d’acció de cadascú i en la mesura de les pròpies forces, la realització del programa mitjançant una actuació orientada en les normes següents:

  1. Organització social dels conreadors en organització sindical de classe per a la seva defensa contra l’explotació dels propietaris.
  2. Organització econòmica dels conreadors en cooperatives agrícoles per a la compra, la venda i l’elaboració en comú dels productes necessitats o produïts, tendint a la supressió dels intermediaris i a l’acostament amb el consumidor.
  3. Establiment de relacions permanents, tant econòmiques com socials, amb els treballadors industrials, mitjançant la creació d’empreses i comitès mixtos, per a la defensa dels interessos i la realització dels programes comuns.
  4. Actuació política, a través dels òrgans apropiats, per a la millor defensa dels interessos dels afiliats i obtenir millores legislatives, considerant l’actuació política no com una finalitat o necessitat permanent, sinó com un mitjà més, l’aplicació del qual queda subordinada a les exigències del moment.

OBJECTIUS IMMEDIATS

-Desenrotllament del crèdit agrícola per l’ampliació dels recursos i de les facultats de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu de la Generalitat de Catalunya.

-Control de l’Estat sobre les empreses productores d’adobs i  limitació dels seus beneficis. Prohibició de monopolis.

-Intervenció de la Unió de rabassaires en totes les comissions que es creïn per l’establiment de tractats comercials, reformes duaneres i fiscals.

-Regulació del mercat dels productes agrícoles a base de l’eliminació dels intermediaris i confiament de la direcció de la política comercial a les organitzacions cooperatives agrícoles.

-Defensa i estímul a l’exportació agrícola a base de la concessió de bonificacions i reducció de tarifes ferroviàries.

-Prohibició a les companyies privades d’assegurances de treballar sobre els riscos de l’agricultura.

-Assegurances socials completes per part de l’Estat a base de contribució personal i l’organització mutual dels ciutadans.

-Supressió de tot impost que gravi el consum dels productes agrícoles.

 

(*) Rabassa morta: Contracte molt estès a Catalunya, però utilitzat també al Migdia de França, mitjançant el qual l’amo de la terra cedeix l’ús a plantar-hi vinyes durant el temps que visquin els primers ces, dos terços de la totalitat, o cinquanta anys prorrogables, pagant-li el cessionari (rabassaire) una renda o pensió anual en fruits o diners.

Es regeix pels acords entre les parts, conformement a la pràctica i als costums locals. Amb l’entrada de la fil·loxera a Catalunya, a finals del segle XIX, i el declivi consegüent del conreu de la vinya, la rabassa morta començà a decaure i va esdevenir més afí als contractes d’arrendament o parceria.

A les nostres terres el parcer era conegut com “mitger”.

(*) Enfeumèsi: Càrrega real, en virtut de la qual una persona (senyor directe) té sobre una finca el dret de percebre d’una altra persona (senyor útil) una pensió, perpètuament.

Si no li són pagades les pensions vençudes, el senyor directe pot embargar la finca al senyor útil, o bé promeure’n la venda i cobrar les rendes amb el preu.

img598 img659

Anuncis