Va ser en aquests moments, mitjan anys 20, quan l’advocat i propietari morenc Ramon Nogués Biset inicià un seguit de reunions amb altres destacats propietaris per tal de constituir la Comunitat de Regants de Móra d’Ebre que havia de posar fi a aquest mal endemig de l’agricultura local.

El projecte consistia en elevar 500 litres d’aigua per segon mitjançant dues bombes que permetien regar 1.200 ha de secà del terme municipal. El cost de l’obra, pagat pels propietaris beneficiats, va ser de 693.390 pessetes.

El rec entrà en funcionament al març de 1926. posteriorment al juny de 1929, s’ampliaria a 400 jornals de terra a les partides situades a l’esquerra del camí de Sant Jeroni. Al gener de 1932 es constituí la societat anomenada “Altos Riegos de Mora de Ebro” que tenia l’objectiu de portar l’aigua a les finques situades a la part més alta del terme permeten regar unes 400 ha més.

No cal dir la importància que va tenir per a la població de Móra i per a la seua agricultura la construcció del rec. Aquesta millora també repercutí en la vida política morenca ja que el prestigi assolit pel seu màxim impulsor, Ramon Nogués, va servir a aquest perquè al partit que representava, el Radical Socialista, guanyés a Móra totes les eleccions de l’època republicana.

La construcció del rec va comportar evidents millores en l’agricultura i en la vida morenca. La revista local “La Riuada” ho expressava amb emoció:

Si al obrir els ulls la realitat no’ns ho provés amb la força de llur evidència, creuríem que despertem d’un bell somni.

Fa dos anys, que els nostres camps apareixen completament issolats, erms i sedents sense que hi trobéssim el més petit cocó per a on poguer hi apagar la set un ocell. Els propis pagesos en fugien, ja que llur espectacle omplia de fonda tristor les seves ànimes, mentres veient perdre paulatinament l’esforç per ells realitzat ja que la natura els hi negava la cooperació no portant-hi la benefactora pluja i entretant es desmemorava el castell de la nostra riquesa agrícola, fonament i puntal de tota riquesa. Mireu-los avui, convertits en bells jardins ont la verdor fa gala de llur hermosura, i la realitat, premiant el treball, son ja els fruits que donen son rendiment. (“La marxa de la Comunitat de Regants”. La Riuada núm. 1 – 1-VII-1927).

La situació de l’agricultura i la ramaderia començava a veure’s amb uns altres ulls:

Malgrat esser ingrat, el terme de Móra, es conreat acurosament, demostrant com a catalans que som, que sabem treurer tot el fruit possible de la Mare Naturalesa.

L’olivera, la vinya, els ametllers, els cereals i les hortalisses, es lo que principalment es conreua apart de molts altres productes.

Amb el rec s’està estudiant l’introducció del cultiu dels ferratges, tabac i altres, començant-se la fundació de granges que multiplicaran les establertes, que s’estan desarollan de dia en dia.

(Móra d’Ebre – Aspectes – La Riuada 1.  1-VII-1927)

A Móra, com a la resta de les poblacions rurals del nostre territori, l’agricultura era el sector productiu que ocupava més treballadors. En el cens de 1936 ens apareixen el següent nombre de treballadors relacionats amb el món agrari: jornaler, 262. llaurador, 15. pagès, 455. propietari, 6i. Total 793.

Aquests gairebé vuit-cents treballadors i propietaris són una mica més de la meitat de la població activa morenca. Cal afegir-hi les seues esposes que en els cens apareixen sota  l’epígraf de la professió amb “seu sexe” o “pròpies”, com és sabut, les dones pageses col·laboraven en les tasques agrícoles tot realitzant una funció semblant a la de l’home.

Josep Sànchez Cervelló – Josep Solé Arnal “Móra d’Ebre, 1875 – 1936”

El 30 de maig de 1925 s’aprovaven i signaven les “Ordenances i reglament de la Comunitat de regants de Móra d’Ebre”.

Les Ordenances estaven redactades i editades en un llibret que tenia que fer-se arribar a tots els socis. A més de les Ordenances hi anaven el “Reglament per al Sindicat de Socis” i “Reglament per al Jurat de Recs”, amb llurs apartats pel bon funcionament de la Comunitat i dels seus representants.

En la primera pàgina de les Ordenances es pot llegir:

Article 1.- Els propietaris que tenen dret a l’aprofitament de les aigües públiques del riu Ebre es constitueixen en Comunitat de Regants que funcionarà sota el títol de “Comunitat de Regants de Móra d’Ebre” en virtut del dispost en l’article 288 de la Llei d’aigües de 13 de juny de 1879, amb la finalitat d’obtenir la concessió per aprofitar les aigües públiques del riu Ebre elevant-les a uns 70 metres d’alçada i poder regar una extensió de terrenys del terme municipal d’aquesta Vila de Móra d’Ebre, que pertanyen als propietaris regants augmentant el seu grau de fertilitat en els que ja avui són de cultiu i convertint-los en terrenys de producció tots els incultes.

Article 2.- Pertany a la jurisdicció de la Comunitat, la zona de terrenys que compren els que limiten per una línia que partint des de la muntanya o turó conegut com Subarrec, fins del Sr. Ramon Montagut, partida Molineres situada a una distància aproximada d’uns tres quilòmetres de la població part N.E. acaba amb el límit del terme de Móra d’Ebre termener amb Benissanet, partida Riusec, o hortes S.E. del poble, passant per les partides conegudes pels noms: Molineres, Madarraig, Corralets, Anjups, Capsoles, Valldelcau, Planes, Pèsols, Catatxora, Verdegueres, Védoles i Hortes.

Article 3.- La Comunitat de Regants podrà disposar per al seu aprofitament del 500 litres d’aigua per segon del riu Ebre, tenint dret a l’ús de tites aigües tots els propietaris dels terrenys compresos a la zona que es relaciona a l’article anterior i que compren una extensió de mil hectàrees o mil cinc-cents jornals estadístics.

Segueixen les Ordenances fins a 73 articles on es reflexen totes les disposicions per al bon funcionament de la Comunitat.

El domicili social estava al carrer Dr. Peris, i la comissió executiva estava formada per: President, R. Nogués Biset. Sots-president, Salvador Costa. Tresorer, Joan Piñol. Vocals: Josep Algueró, Josep Piñol, Baptista Asens, Albert Piñol, Pere Escribà i Francesc Campos. Vocals Secretaris: Antoni Gaya i P. Margalef.

En el mateix llibret hi ha el “Reglament pel Sindicat de Socis” i el “Regalament pel Jurat de Recs”.

El Sindicat de Socis, entre altres disposicions ordenava:

Article 6.- El Sindicat, com representant genuí de la Comunitat de Regants intervindrà en els assumptes que tinguin referència a la mateixa, ja sigui amb particulars estranys, ja en els regants usuaris, ja amb l’Estat, les Autoritats o els Tribunals de la Nació.

Entre les seues obligacions constava el donar coneixement al Governador de la Província de les renovacions de càrrecs, fer complir les Lleis d’aigües, els decrets de concessions, les Ordenances de la Comunitat, el Reglament del Sindicat i el del Jurat de Rec. A més de tenir la major cura de les marques establertes en el terreny per a la comprovació de l’alçada respectiva de la presa d’aigua que la Comunitat fa servir. Vigilar els interessos de la Comunitat, promoure el seu desenvolupament i defensar els seus drets.

En quan al Jurat de Rec, entre les seues obligacions estava:

Article 7.– Per exercici de les funcions que la Llei li confereix en el seu article 244, correspon al Jurat: Entendre en les qüestions que es suscitin entre els partícips de la Comunitat sobre l’ús i aprofitament de les aigües. Examinar les denúncies que se li presentin per infraccions de les Ordenances. Celebrar els corresponents judicis i dictar sentencies.

Article 17.– Al dia següent al de la celebració de cada judici, remetrà el Jurat al Sindicat relació detallada dels partícips de la Comunitat als que s’hagi imposat alguna correcció, prèvia denúncia i judici, especificant la causa de la denúncia, la classe de correcció, això és, si només una multa o també indemnització de danys i perjudicis fets per l’infractor; els respectius imports i els que per segon concepte correspongui a cada perjudicat, sigui només la Comunitat, o un o més dels seus partícips, o tots a la vegada.

Signava tots els reglaments:

“El director General P.D. El Jefe de la Sección: V. Martín. Aprobado por R.O. de 30 de Mayo de 1925”

Caldria destacar la valentia d’aquelles persones, avantpassats nostres, que per poder regar les seues terres, van ser tan agosarats com per fer una obra d’aquesta envergadura, “a pic i pala” moltes d’aquelles persones pagaven l’import que els corresponia “a jornal de vila”. A més tota aquesta obra va portar una sèries de paraules relacionades amb el rec: la sèquia mare, el “riego”, la mina, les sèquies secundàries, els braços, la portilla d’entrada d’aigua, les arquetes, les hores d’aigua, el duell, el sequiero, la bassa, el ponts d’aigua…

Tot un seguit de paraules que anaven lligades a un fet que portà a les terres que entraven al rec a una prosperitat que fins aleshores, tothom havia somniat, però ningú es podia imaginar que podia ser un fet.

Un temps i una gent que ens confirmen que el treball de la terra ha donat una forma de treballar per avançar en la lluita de poder viure.