Homenatge a la vellesa

Durant la dècada dels anys seixanta del passat segle, a Móra d’Ebre es van fer uns actes amb el títol “Homenaje a la Vejez”, al nostre arxiu tenim documentació del quart i cinquè, els anys 1964 i 1965, és a dir fa cinquanta anys.

Desconeixem si a partir del 1965 es van continuar, però és bonic reconèixer que ens fem grans, és bonic que acceptem que ens fem grans.

“Qui dies passa, anys empeny”, “Arribar a vells volem veure-ho, però no volem ser-ho”, “De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa”, “De vells ningú en vol sofrir, però tots volem envellir”. Són refranys que alguna vegada hem pogut sentir. De vegades, quan som joves, l’edat pot tornar-se en aquell moment com si no volés avançar, ens volem fer grans, pensem que al ser-ho tindrem més llibertat, aleshores no ens queda temps per pensar que el millor destí serà el poder envellir.

Per general assumir la maduresa a través de l’experiència, agradable o no tant, però que ens amplia el coneixement, també ens costa e veure-la, fins hi tot hi ha que es revela i no vol semblar gran. És cert que les persones grans han viscut més experiències al llarg de la seua vida, però també és cert que amb l’edat és més fàcil de deixar de recordar, o potser només queden aquells records que la ment vol recordar. A la fi l’edat marca el temps de la nostra existència. Determina quan som infants, adolescents, joves, adults, grans i vells… per més que ens resistim a seguir la pauta o ens revelem a avançar-la o recular-la.

Per general, donem per fet que més o menys tothom passa per les diferents etapes de la nostra vida: naixem i fins als deu anys estem en el moment d’aprendre, a partir d’aquest temps passem per una etapa indeterminada per arribar a l’adolescència, cada vegada més aviat, amb més coneixements i potser més experiències, encara que no siguin del tot positives. Dels vint als trenta anys entrem en un temps de pensar en el futur, és el temps de buscar feina i fundar una família. Dels trenta al quaranta anys, és el temps de la pressa, tot passa ràpid, la feina no és el que volíem, la família ens comença a empènyer… quan parlem ja no pensem igual, ja no compartim les experiències dels joves, llavors, si som pares, pensem en el futur dels fills. A partir dels cinquanta tot es multiplica, volem continuar amb l’activitat dels joves, però el cos respon d’altra manera, llavors comencem a pensar que ens fem grans. I els seixanta! Que a pressa passa el temps! Ens sentim joves, però hi ha qui pensa que ens tenim que jubilar…

Avui dia, amb les associacions de gent gran, residències, grups i altres elements associatius, els més grans tenim l’oportunitat de no perdre compàs, de ser movibles i actius, però fa uns anys, els més grans només eren l’experiència de la casa i la família. Llavors van sortir aquests homenatges, o sigui el reconeixement a la vida viscuda.

Al remenar el nostre arxiu ens apareixen aquests fulls que ens han semblat prou interessants com per publicar-los i conèixer com eren aquells actes dedicats als més grans.

“IV Homenaje a la Vejez. Mora de Ebro, 21 de Junio de 1964.

Organización: Patronato Local de la Vejez

Colaboran: Magnífico Ayuntamiento. Parroquia de San Juan Bautista. Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros.

Invitación:

Presentes aún en el ánimo de los morenses los ecos jubilosos del Homenaje a la Vejez celebrado el pasado año, nos aprestamos a rendir por cuarta vez público tributo de respeto y veneración a los Ancianos de Mora de Ebro.

El Día de la Ancianidad, luminoso y espiritual por su esencia, es la mejor oportunidad para ensalzar y poner de manifiesto las virtudes cristianas y sociales de una población, colaborando en el mismo con su asistencia y entusiasmo, y consiguiendo que en la memoria de la Vejez sea éste un día de recuerdo imperecedero.

Así lo espera, y a ello os invita, el Patronato Local de la Vejez”

El programa d’actes consistía en:

“A las 9. Diana – Pasacalle por la Banda de Cornetas y Tambores de la Cruz Roja Local.

A las 10. Concentración en el Ayuntamiento, de los Ancianos, con sus madrinas y acompañantes, Autoridades, Patronato Local de la Vejez y representaciones.

A las 11. Misa Comunitaria en el templo Parroquial, con sermón alusivo a cargo del Rvdo. Sr. Cura Ecónomo y participación coral de las alumnas del Colegio H.H. Carmelitas.

A las 12. Acto Público de Homenaje a la Vejez, en el cine Moriber, por el siguiente orden:

I.- Apertura del acto por el Secretario del Patronato D. Ramón Ferré.

II.- Homenaje de la infancia. Poesías a cargo de diversos alumnos de las Escuelas Nacionales.

III.- Homenaje de la juventud. Actuación del “Petit orfeó” dirigido por D. Antonio Algueró Martí.

IV.- Actuación de la “Tuna Laboral Moranovense”

V.- Proclamación de la Ancianidad, por D. Bartolomé Comas Puig, representante del patronato Superior de la Vejez.

VI.- Ofrenda de obsequios a los ancianos homenajeados y clausura del acto, por el Iltre. Sr. Alcalde D. Juan Domínguez.

A les 13,30 es feia una visita a casa dels grans malalts i impossibilitats a càrrec d’una comissió i finalitzava la festa amb un dinar a l’hotel Turú.

En el mateix programa hi havia una llista dels ancians que havien traspassat des de l’anterior Homenatge, tot dient que el dia 22 de juny es celebraria una missa a l’església Arxiprestal en sufragi per les ànimes de: Josep Arbó Pujol, Raimunda Pedret Alabart, Mariana Solé Cambra, Antoni Garí Mora, Concepció Chíes Pons, Rosa Serres Vaqué, Raimunda Escribà Pedret, Eugeni Grau Pino, Teresa Lleixà Calvet, Teresa Ferré Montamat, Rosa Casadó Freixas, Pere Baiges Costa, Ramon Piñol Martí, Consol Bernuz Villarroya, Serafí Sastre Martínez, Cinta Rovira Gil i Carme Hernàndez Cardona.

El 6 d’agost d’aquell any i signat pel Secretari del patronat Local de la Vellesa, el Sr. Ramon Ferrer i per el Batlle President, Sr. Joan Domínguez, es donaven comptes dels ingressos i despeses de la festa, els quals quedaven així:

“Ingresos: Aportación Iltre. Ayuntamiento, 3.039 ptasAportación Parroquia S. Juan Bautista, 1.100. Recaudado por cubiertos pago, 1.950. Aportación de la Caja de Pensiones para la Vejez, 6.250. Total ingresos, 12.339.

Gastos: 27 fotografías obsequio, 621 ptas. 28 cajas de bombones obsequio, 882. 22 pasteles, caramelos y obsequio a H.H. Mínimas, 1.306. Factura Imprenta Bassa, impresión programas, 1.675. Factura Imprenta Ebro, impresión carteles, 338. Factura Hotel Turú, comida Homenaje, 6.416. Cigarros puros, 175. Gratificación Tuna Laboral Moranovense, 500. Gratificación Banda Cornetas, 100. R. Hernández, servicio taxi, 80. Total gastos, 12.339”.

Però aquell any 1964, què passava a Móra. Prenem ara com a referència el programa de la festa major. En la contraportada, i com era costum i obligació en aquell temps hi ha al·lusió a l’estat i al “jefe” de l’estat. En les col·laboracions hi conta:

“Magnifico Ayuntamiento de esta Villa. Jefatura Local del Movimiento. Parroquia Arciprestal. Delegación Comarcal de Sindicatos. Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Patronato de Fomento e Iniciativas”.

La invitació anava a càrrec del batlle, sr. Joan Domínguez, que entre altres coses escrivia:

“Con ritmo acompasado y vertiginoso, y por razón de la vida, se suceden los días y los meses y nuevamente nos encontramos en el umbral de nuestra Fiesta Mayor, habiendo dejado atrás un espacio de tiempo, que por vivido ya, sus dimensiones parecen haberse acortado a tal extremo, que nuestros oídos pretenden aún, percibir con diáfana claridad, los últimos compases de la que fue nuestra Fiesta Mayor de 1963. Un año nos separa de ella y nuevamente ha legado para mi el grato deber de hacer esta invitación y que cordialmente os transmito, ya que aparte de mi sincera colaboración en ella, pretendo interpretar el sentir unánime de toda Mora de Ebro, que con los brazos abiertos os ofrece esta cordial salutación de bienvenida para cuantos quieran cogerse a ella.

(…) Amabilidad y cortesía, alegría y paz han de ser el lema de nuestra Fiesta Mayor, porque este ha sido siempre nuestro modo de ser y una vez más, así lo desean vuestras Autoridades y este magnífico grupo de morenses que forman el Patronato de Fomento e Iniciativas, que en estos días os ofrece su II Feria Industrial, Agrícola y Ganadera”

 

El Patronat de Foment i Iniciatives feia una crida, presidida per una pregunta, referent a la Fira, que aquest any celebrava la seua segona edició:

“II Feria… ¿sueño, quiera, realidad?

El pasado año por nuestro Magnífico Ayuntamiento, nos fue confiado a un grupo de morenses el montaje de nuestra primera Feria.

¿Qué hacer, por donde empezar?, la idea de su éxito nos daría una pauta a seguir, no desmayamos a pesar del poco tiempo disponible y nació nuestra primera feria.

Este año, con algo más de experiencia y tiempo, emprendemos otra vez con más cariño, con más amor propio el montaje de nuestra II Feria.

(…) sea un exponente de la pujanza de Mora de Ebro que aunque todo el año nuestra villa parece feria gracias al cariño y buena voluntad que nos demuestran todos los pueblos vecinos, podamos ofrecerles como premio esta extraordinaria feria dentro del marco de nuestra magnífica Fiesta Mayor…”

Dins l’apartat històric que des de feia uns anys el recordat Artur Cot escrivia, aquest any ho feia amb: El general Manso y su benéfica protección sobre la villa de Móra de Ebro (1822) i que intentarem cercar en properes pàgines.

 

Entre els anunciants podem trobar: la Cooperativa Agrària amb les seues seccions de Bodega, almàssera, molí de pinsos, magatzem d’adobs i insecticides i maquinària agrícola. Joan Segú Riba que anunciava els seus 20 anys al servei dels usuaris, era el concessionari de la marca Ford. La fàbrica de mosaics de Climent Sedó, amb la fabricació de “modelos insólitos 40×40 y 30×30”. La Cooperativa Industria Panadera. Tallers Electro Mecànics Unión. La Clínica Igualatori Mora, amb servei de medicina i cirurgia, especialitats , raigs X, analítica i transfusions. Joan Vinaixa Sans que posava a disposició de tothom “una magnífica gama de aparatos Philips, Kelvinator, Fagor…” el seu número de telèfon era el 41.

Joan Solé, fàbrica de gasoses, xarops i licors, feia extensiva la seua invitació: .

“Agosto 1964. morenses y Visitantes. Amigos todos. El estallido de los primeros cohetes y el voltear alegre de las campanas os indicarán que nuestra villa inicia su Fiesta Mayor. Se avecinan pues, días en que se come y se bebe bien, recordad que éstos los gozaréis mejor con el placer de beber mejor. Con gaseosa Sultana Mora, Orange Crush, cervezas Damm y Zuavo lo lograréis plenamente, haciéndolos vuestros compañeros de Fiestas. Que paséis los mejores días de vuestra vida os desea Carbónicas Solé”.

Entre els actes que es celebraven els dies 28, 29, 30 i 31 d’agost i 1 de setembre, cal destacar, entre altres: l’actuació de la Banda de Música de Sant Carles de la Ràpita. Inauguració de la II Fira. Cursa pedestre amb els premis d’un pollastre i 100 pessetes pel primer, un conill i 50 pessetes pel segon i una ceba i 25 pessetes pel tercer.

Cursa ciclista. Exposició d’escultures de Marsagine (a la mateixa exposició hi havia obres de Julio Antonio) al finalitzar l’acte d’inauguració i a càrrec del president de la Diputació, Sr. Antonio Soler, es col·locava una corona de llorer al monument de la plaça de Dalt.

Concert de música, cursa a camp través, futbol, festival de música i dansa regional a càrrec de la rondalla de Caspe, sardanes, festa del riu, processons, missa, castell de focs, balls, cinema…

Aquells any ja es feia: “un grupo de simpáticas señoritas postulara por las calles de la población, en favor de la Campaña contra el Cáncer. Habrá también dos mesas petitorias presididas por distinguidas damas de nuestra villa”.

És evident que cinquanta anys després d’aquestes dades de la recent història de Móra d’Ebre, la vida continua i els records estan en la memòria dels que hem viscut aquella etapa i en els que ja no hi son, com esperem que d’aquí cinquanta anys serem nosaltres els que estarem recordats per altres generacions de persones de Móra, que voldran remenar la paperassa d’un passat recent.

Anuncis