Carrer de Castelar

castelar_emilio

Emilio Castelar y Ripoll Polític espanyol (Cádiz 1832 – San Pedro del Pinatar 1899).

Cursà les carreres de dret i de filosofia i lletres a Madrid (1852 – 1853). Va actuar a la vida política defensant les idees democràtiques; va fundar el periòdic “La Democràcia” el 1863, i recolzà el republicanisme individualista, oposant-se al federalisme socialitzat de Pi i Margall. A causa d’un article contrari a Isabel II (el rasgo), fou separat de la seva càtedra d’història d’Espanya de la universitat central, això va provocar les manifestacions estudiantils, la repressió de la Nit de San Daniel -10 abril 1865-. Castelar conspirà contra Isabel II i va tenir que exiliar-se a França, on va romandre fins la revolució d’octubre (1868). De tornada a Espanya va fer proselitisme a favor de la república.

El partit republicà el nomenà magistrat junt a Pi i Margall i a Figueras.

Diputat per Saragossa a les constituents de 1859, va pronunciar nombrosos discursos en un estil retòric i florit que en la seva època van ser considerats models d’eloqüència.

Partidari de la lluita legal al parlament desautoritzà la sublevació republicana – federal de setembre – octubre de 1869.

 Al proclamar-se la I República ocupà la cartera d’Estat en el magisteri Figueras i posteriorment, després de la dimissió de Salmerón, la presidència del poder executiu. Governà amb les cort tancades i va combatre simultàniament a carlistes i cantonals. A la reobertura de les corts, el seu govern fou derrotat, el que provocà el cop d’estat del general Pavia (3 gener 1875). Dissolta la república i restaurada la monarquia borbònica, representà a Barcelona en les primeres corts d’Alfonso XII.

Defensà el sufragi universal, la llibertat religiosa i un republicanisme conservador i evolucionista, davant el republicanisme revolucionari de Ruiz Zorrilla. Al implantar-se el jurat i el sufragi universal considerà que ja havia complert els objectius pels que havia lluitat i propugnà la dissolució del partit possibilista, aconsellant als seus membres que ingressessin al partit lliberal (maig del 1893).

Anuncis