20 Imatges comentades, volum I

Dins dels actes de Sant Antoni del 2014, es va oferir una xerrada al Centre Civic de la Magdalena, dins d’aquesta xerrada trobem 20 fotografies comentades que us oferirem en 4 entrades al llarg dels dies, aquí la primera. Espero que ho disfruteu.

1

Castell

He triat aquesta foto del mur del castell, perquè sempre he pensat que les pedres moltes vegades parlen, parlen de la història, parlen del passat. Sense dubte que podria ser molt llarg parlar del castell, però deixeu-me donar cinc dates:

1060: Mir Geribert ataca el castell i moren, ell i el seu fill, amb l’intent de conquerir-lo. Geribert és un personatge poc conegut en la història de Catalunya, però que de poder aconseguir el que pretenia, podia haver canviat el rumb de la nostra pàtria.

1289: Setge de Temples i Montcades. Defensa de Galbor d’Entença, després d’un llarg setge no van poder conquerir el castell.

1366: L’Infant Joan, fill de Pere III, el mes de febrer, visità al seu pare que estava al castell. Pere III, tenia 47 anys. Orgullós, altiu, cerimoniós, sempre amb el punyal a la faixa, tocaria el cor els morencs que havien sentit dir del rei tantes històries. L’Infant tornà a Móra el 1370.

1837: Guerra carlista. Incendi i destrucció de Móra, desapareix el recinte emmurallat.

1938: Destrucció i abandonament per la darrera guerra civil.

Un suggeriment, penso que tindríem que conèixer el lloc com Castell dels Entença, donat que van ser els Barons qui el van defensar amb persones de les tres cultures. Tot i que altres nobles també hi van fer estada. Així potser comprendríem el perquè de la seua destrucció: guerra, una darrera l’altra…

Encara hi ha qui pensa i defensa que el “forat” de la fotografia fou l’antiga entrada al castell, al meu entendre no es res mes que la causa de totes aquestes guerres passades…

2

Comerç

Comerç.. oh el comerç de Móra, les petites botigues que omplien els carrers. Ara potser només queda aquesta amb el regust de les de fa uns anys. Com a referència, durant els anys 60 del passat segle només al carrer Julio Antonio en podíem trobar 16. Carnisseria, peixateria, roba, merceries, rellotgeria, panaderia, sabateria…
En el programa de festes de l’any 1974, o sigui fa 40 anys, hi figuren en el índex de comerços i indústries 316 establiments.

El comerç va constituir durant molts anys una de les millors fonts econòmiques de Móra: cada porta una botiga, va escriure Carmel Biarnès d’Ascó.
I a cada botiga unes persones que donaven un servei de coneixements i saviesa de com sobreviure.

Era el temps que el botiguer coneixia tothom pel malnom de la casa, com també eren conegudes les botigues pel seu renom: Maria la pentinadora, Neus del recader, Juanitet de la roba, Consuelo del peix….

3

Escales del Calvari

Si hi ha a Móra unes escales més emblemàtiques que aquestes són les de davant l’església, les escales de missa. Però he triat les del Calvari perquè si més no, un dia a l’any, concentren un grapat d’emocions. Veure baixar les imatges a la tornada del Viacrucis, fa que el lloc agafi la força més apassionant de tots els actes que es celebren al nostre poble.

Les escales han sobreviscut totes les envestides que des del Calvari es van llençar contra el castell, han sabut reservar-se com a indret medieval i ens evoquen les mateixes sensacions que els nostres grans van sentir cada Divendres Sant.

El meu iaio contava que ell portava al Viacrucis el “sant Cristo Gros”. Era una imatge que només sortia a aquest acte, es coneixia així pel seu pes, però el nom era el “Crist de les Pregàries” i rebia culte a la capella nova. Com les altres imatges de l’església va fer cap al riu durant la guerra.

Personalment he de triar el Viacrucis del 2010, quan al baixar-les l’aigua de pluja ens omplia les sabates. I no va impedir que les persones esperéssim davant el castell per retrobar-nos,en una diada religiosa i patriòtica.

4

Reixes 

Les reixes són un conjunt de barres, generalment de ferro, encreuades o paral·leles, que abans solien posar-se a les cases benestants com a elements decoratius. Una artesania del ferro autèntica. Feta a cop de mall, l’ofici de ferrer ha estat molt lligat al nostre poble.

Aquestes estan a casa Picó i són obra de Gregori Perelló, recordat com Gori, que al seu temps deixà nombroses mostres del seu treball.
Un bon artesà, que a més del seu ofici, cada dia, pujava al campanar per donar corda a l’antic rellotge.

És al record de les senyores que feien la neteja a l’església que ell esperava que tinguessin el terra mullat per passar. Al seu caminar peculiar, arrossegant els peus i balancejant com una muleta en plena cursa de festa major, tenien que esperar que baixés per tornar a fregar.

Malauradament, les reixes, ara són peces fonamentals per protegir les cases de l’entrada d’elements no desitjats.

5

Gàrgola del barranc de Faneca 

Aquesta gàrgola és una peça de l’antic convent de Sant Antoni. Els franciscans van establir-se a Móra el 1640.
El convent tenia un aspecte quadrat amb un claustre central envoltat de galeries, a l’església hi cabien un miler de persones i estava habitat per uns 30 frares. A més del servei religiós va tenir molta importància com escola.

El convent durant la guerra del francès va servir com a fortí i uns anys més tard va tornar a servir com lloc defensiu amb la carlinada. L’artilleria el reduí a un munt de runa.
Prop del lloc on estava ubicat el convent, encara podem veure aquesta gàrgola, van posar-la a la paret de la fàbrica d’enllumenat d’acetilè que donava al barranc de Faneca.

I el cap del drac continua allí, com si el pas del temps no l’importés i les noves construccions no el poguessin moure ni un pèl. Com si el vomitar aigua de pluja el retornés al seu antic destí.

Anuncis