Els Montagut. La més antiga família de Móra

No hi ha cap dubte en afirmar que de les famílies establertes a Móra, la més antiga, segons la documentació coneguda, fou la de cognom Montagut. Com veurem més endavant aquesta nissaga estava assentada a Móra l’any 1072 en ple domini islàmic a les nostres terres, vuitanta-un anys abans de la reconquesta cristiana esdevinguda l’any 1153; cal considerar-la com a família mossàrab, tal vegada l’única d’aquesta condició entre els riberencs.

La seua antigor i un remarcable caràcter prolífic fa que s’estengui per diversos indrets ebrencs (Tortosa, Torre de l’Espanyol, Miravet…) i fins i tot en altres (Marçà, Reus…) Totes les cases d’aquest cognom reconeixen el seu origen en la pairalia de Móra, malgrat que en plets i litigis voldran ésser el cap de l’estirp o llinatge.

Els fogatges antics evidencien la presència dels Montagut a Móra en les primeres nòmines d’habitants de la població.

Al fogatge de 1497, localitzem:Joan Montagut, Antoni Montagut, Antoni Montagut, Joan Montagut (4 famílies).En el fogatge encara inèdit de 1515 figuren:Antoni Montagut (prevere), Pere Montagut, Antoni Montagut i un altre Antoni Montagut.En el fogatge de 1553 localitzem amb el cognom Montagut: Antoni Montagut, Guillem Montagut i Mn. Montagut (beneficiat).

Les referències documentals dels Montagut morencs omplen els arxius; però els parroquials, que tanta llum ens donaries respecte als diversos lligams familiars, ens manquen totalment. Els llibres parroquials resultaran destruïts a últims d’agost de l’any 1837 quan els liberals que havien estat assetjats al llarg de tot el mes sortiren del font de la vila (convent de Sant Antoni, dels franciscans) i en represàlia per la col·laboració dels morencs amb el general Cabrera que havia dirigit el setge incendiaran gran part de la població i destruiran totalment l’arxiu. Aquest fou refet seguidament pel Prior Descarrega però les més antigues inscripcions (començaven a la meitat del segle XVI, en compliment de disposicions tridentines) ja mai es recuperaren. La migrada documentació existent, l’any 1936 tornà a ésser destruïda. En el cas dels Montagut de l’Era les guerres civils del segle XIX foren molt funestes per l’arxiu familiar.

El Sr. Andreu Algueró d’Ugarriza, abans de 1936, fonamentant-se en abundant documentació familiar va realitzar un imbricat arbre genealògic que s’iniciava l’any 1745 amb el matrimoni de Francesc Montagut i Llombart amb Rita Gibert i Salvador els quals, l’any 1762, reedificaren la casa avui coneguda com casa Ugarriza. D’aquest matrimoni procedien les següents famílies:

1.      Ramon Batlle Montagut (casa “El Cabo”, plaça de Sant Joan.)

2.     Vicent Cuello (notari tortosí) casat amb Rosa Montagut d’Abaria.

3.     Valentí Montagut d’Abaria, casat amb Rosa Pedret i Vidal.

4.     Valentina Montagut Pedret, que enllaçà amb Ramon Surià (casa Saloni”, plaça de la Verge).

5.     Víctor Montagut Pedret, va contraure núpcies amb F. Esteve (casa “Saloni del riu”).

6.     F. A. Montagut Pedret, casada amb Bonaventura Pedret Algueró (mas de Pedret, carrer Alba).

7.   Els Montagut (“Casa el Suec” al carrer de la Palla), coneguda per aquest renom pel matrimoni de Consolació Montagut amb el cònsol de Suècia Sr. Alenius.

8.     Dolors Montagut Montagut, casada a casa Josep Antoni (plaça de Sant Roc).

9.     Josep Montagut i Montagut (botigues de roba de la plaça de la Verge).

10. Concepció Montagut Pedret que casà amb J. A. De Ugarriza y Garramiola.

11.  Manuel Montagut Pedret qui casà amb Josepa Montagut de l’Era (sense descendència).

12. Mariana Montagut Pedret casada amb Pau Passarius Cañelles

El caràcter prolífic dels Montagut queda demostrat també en un document signat l’any 1733. era vacant el benefici de la Ànimes fundat per Pere Pellicer del carrer de la Barca. per disposició del canonge de Tortosa José de Aznar es convocà els qui gaudien del dret de patronat a l’esmentat benefici entre els quals hi havia els Montagut successors dels Pellicer; els germans Pau, Joan Baptista, Josep, Emmanuel, Francesc i Carles Montagut, fills de Josep Montagut i d’Anna Maria Sabater (la muller era qui havia heretat el dret del patronat). Presentaven com aspirant del benefici Mn. Joan Rocamora, resident a Móra; entre els favorables a aquest nomenament hi havia també Pere Montagut, rector de Faió. L’any 1766 per defunció de Mn. Rocamora el benefici tornava a estar vacant, aleshores Josep Antoni Montagut i Saloni proposava per a la prebenda Mn. Joan Baptista Montagut i d’Alós, l seu fill, estudiant de gramàtica, i amb les condicions necessàries per a optar a la fundació.

Hi ha un document que sembla contrari a l’antigor dels Montagut, es tracta del “Capbreu de la baronia d’Entença. Segle XIV” de recent publicació. En aquest document, tan interessant per a la coneixença de Móra i de les seues famílies al segle XIV, no localitzem en absolut els Montagut; podríem creure que entre 1341 i 1358, dades atribuïdes al document, els Montagut no residien a Móra ni hi tenien interessos i propietats. Però sabem prou bé que en un capbreu no és un fogatge, on figuren tots els veïns de la localitat sense excepció.

Els autors, en tractar del l’èxit del capbreu, comenten l’expressió “franc”, és a dir, exempts de pagar impostos. Els Montagut, gent adinerada des de temps antics, estarien exclosos de tot tribut o els afectaria en comptades ocasions. En capbreus molt posteriors trobem escassa referència a les seues propietats per les mateixes raons.

En el cas del matrimoni Montagut i Saloni, s’ha d’assenyalar, en la capbrevació de 1756-1757, les propietats de la plaça de l’Era “un pati o corral al costat del fossar”, una casa situada en “lo carrer dit de Sta. Anna, vuy Bonayre”, comprada feia poc temps per la qual cobrava lluïsme el Dr. Anton Oliveres. Aquests dos indrets urbans s’incorporarien al casalici que per aquell temps bastien a la plaça de l’Era. Els patis immediats al fossar formarien part del jardí que s’estructurava darrera de la casa, coneguts posteriorment com el passeig de les Figueres.

Anuncis