Els Montagut del carrer de la Barca

Dins la topografia de Móra d’Ebre és de destacar, com un dels més vells i en altres temps dels més importants, el carrer de la Barca. carrer paral·lel al corrent del riu, camí de sirga, indret, com manifesta el topònim, on es muntava la barca de pas, probablement ja durant el domini àrab i posteriorment al llarg dels segles fins avançat el segle XIX.

El carrer s’estén des de la plaça de baix fins a la plaça de sant Roc, on hi havia l’hospital d’aquesta advocació i el portal d’ingrés a la població, junt a d’antiquíssima casa dels Bonamic “portal de la Barca”. bona part del carrer solament estava edificat al costat dret, per l’esquerra, una barana mostrava el riu als seus peus, balcó delitós i entretingut sobre l’Ebre. Algunes de les seus cases tenien porxades sobre el vial i sostenint-les des de les mateixes aigües s’elevaven poderosos contraforts piramidals, quasi obelisc que donaven a l’indret un aspecte singular i del qual conservem fotografies molt curioses, ja que el paratge resultà greument danyat en la passada guerra civil, com ho havia estat en temps pretèrits per altres guerres i per les riades de l’Ebre.

De les cases d’aquest carrer una de les més característiques és la número 6, la casa pairal més antiga de la vila, si fem cas a la inscripció que llueix a l’arc rodó, lleugerament rebaixat de la seua portada: “any 1074”. Avui la casa es coneguda com casa Montagut de la Barca.

Dels orígens de la casa: 1072

El 1760, quan Montagut de l’Era es dirigia a la reial Audiència en petició del restabliment del títol de noblesa al seu favor, feia constar els remots orígens de la seua família:

“Con carta acordada de la Cámara de 18 de O(ctubre) del año próximo passado se sirve V(uestra) M(a)g(esta)d Mandar a esta Avd(ienci)a informe lo que se ofreciere y pareciere sobre el incluso mem(oria)l de J8ose)ph Montagut y Sabater, hijo de Joseph Montagut, difunto, naturales de la Villa de Mora de Ebro, en que presenta que su arraigada familia se alla radicada en dicha Villa desde antes del año 1072 constando por escritura pública que en aquel año compró en el término de la misma, Domingo Montagut a los Moros Braysen Alcayt y Fátima su muger el terrasco nombrado Ball den Rail que poseyeron sus antecesores hasta el 1591 en que lo vendieron, y que fabricó Casa, en el 1074 poniendo sobre la puerta principal su escudo de Armas partido en quatro cuarteles, cuya Casa y escudo conservado possehe en el día la familia del suplicante”.

“Que esta passó desde Navarra a poblar en Mora de Ebro por resultas de las Guerras y conquista de Aragón y Cathaluña en los Reynados de Dn. Garcia y Dn. Sancho el quinto Reyes de Navarra en los años 1134 y 1070 y la declaró por una de las doze Casas Nobles de Navarra la Majestad de Dn. García Ramírez el Restaurador en los años 1134 al de 1150 que rindió homenage a Dn. Alfonso el séptimo de Castilla”.

“Que la familia del suplicante procede de la de Montagut de Navarra se tiene por notorio no tratando la historia y papeles antiguos de otra hasta el año 1000, y de la misma como trasladada a Mora de Ebro hasta los años 1072 y 1150, certificándolo assí en el año 1616 D. Diego de Urbina Cronista y Rey de Amas del Sor. D. Philipe tercero con expresión de que esta familia trahia su Nobleza y escudo de Armas de la distinguida de Montagut de Navarra”.

Guillem Montagut, governador d’Ariano, metge de Pau V i Canonge de la Seu de Lleida

El personatge més famós de la nissaga dels Montagut del carrer de la Barca fou el Dr. Guillem Montagut, títol que ja posseïa el 1583. Era fill de Domènec Montagut Deona i Narcisa Bru.

L’any 1605 el metge Montagut va tenir un plet a l’antiga Audiència de Barcelona amb els clergues del Priorat secular de la parroquial de Móra que exigien a Montagut els pagués el delme de la seua important propietat de santa Magdalena, “la Magdalena de Macoro” com llegim en el document.

Santa Magdalena de Macoro és una de les construccions més antigues del terme. El 1505 habitava aquell lloc Gabriel Pellicer de distingida família de Móra, l’ermità patrocinà l’edició de l’obra de Jaume Gasull “La vida de Santa Magdalena en cobles” inspirada en la “Història gloriosa de santa Magdalena” de Joan Roig de Corella.

En el plet es feia referència a la finca que el 14 de les calendes de novembre de 1252 Alamanda de Subirat havia donat als frares Trinitaris poc temps després de la primera fundació catalana l’any 1202 a Avinganya, terme de Serós, en terres del Segrià.

La finca de Macoro va pertànyer durant segles a aquesta ordre religiosa i segons s’especifica en el plet, el 1598 havia passat la seua propietat al metge Montagut.

El doctor Guillem Montagut l’any 1604 pledejava amb Antoni Montagut; plets i raons eren freqüents entre els Montagut.

De Guillem Montagut coneixem una nota biogràfica inserida en la petició de Josep Montagut de l’Era on, amb brevetat, consta el següent: “También los de Guillermo Montagut en los años 1602 hasta el de 1607 en el Reyno de Nápoles siendo Virrey el Conde de Benavente, que le conduxeron a la confianza de Capitán Gobernador y Juez de la Ciudad de Ariano”.

“Porque haviendo passado dicho Guillermo a Nápoles a principios del siglo antecedente consiguió allí fortuna haciendo de Médico; y logrando como tal visitar y Curar al Papa, que entonces governava a la Iglesia, le concedió Su Santidad un Canonicato en Lérida (…) e hizo construir su sepultura con el escudo de Armas de aquella familia al pie de un retablo o lateral de una de las Capillas de la Igl(esi)a Parr(oqui)al de dicha villa de Mora de Ebro, en cuio retablo está también d(i)cho escudo de Armas, y como tal se reputa aquella Capilla y sepultura de los descendientes y herederos de d(i)cho Guillermo que al presente es Juan Fran(cis)co Clua y Descartín descendiente de una de dicha Casa de Clua que cassó con la primera de las dos Hijas que únicamente tuvo d(i)cho Guillermo y assí fue heredera, sin que su marido, gozase entonces de privilegio militar aunque después lo obtuvo, y hoy goza dicha Casa de Clua que son los únicos que en dicha Villa han usado la mencionada sepultura, Capilla y escudo de Armas…”

El Dr. Guillem Montagut va testar, davant del notari de Lleida Pere Mansó, el 17 d’octubre de 1600. el testament, junt als protocols del notari esmentat resultaren destruïts en 1936. la referència testamentària ens consta per raó d’una de les seues clàusules en la qual manava al seu nebot Guillem que donés dues mil lliures, moneda de Barcelona, a Bru de Móra. Aquest, havia estat comissionat a l’efecte per abonar seixanta lliures en favor dels conjugues Llagostera dels “Masos de Móra”. Bru en data 29 de març de 1622, signava àpoca en presència del notari de Móra Antoni Joan Perramon.

En la Seu Vella de Lleida, tancada al culte el 1707 per ordre de Felip V que la destinà a fortificació i caserna, i restaurada a partir de 1949, hem localitzat el vas funerari del canonge Guillem Montagut al peu de la capella coneguda antigament per la Concepció o Coloma en raó d’haver estat bastida en temps del bisbe Ferrer de Colom (+ 1340). A la pedra sepulcral on hi ha l’escut de Montagut llegim la següent inscripció: “Sepultura de Dor. Guillem Montagut Canonge de la Seu de Lleida y dels seus. Morí a 18 de octubre de 1609”.

 Guillem Montagut, nebot de d’anterior. Títol de noblesa, 1621

Malgrat l’escut de la tomba del metge i canonge i el de la casa del carrer de la Barca de Móra, sembla que un nebot del Dr. Guillem, del mateix nom i cognom va remoure novament el títol de noblesa al seu favor, a tal efecte

“…siendo al punto de la clase tan delicado en este Principado la disputaron a D. Guillermo de natural de la misma Villa de Mora de Ebro (…) en el año 1620 sobre que hicieron autos ante Franc(isc)o Amargós sosveguer de Tortosa, con citación y oposición formal del Promotor Fiscal en que se probaron todos los antecedentes expressados, y por excelencia los Particulares servicios y distinciones de Dn. Bartolomé de Montagut quinto abuelo del suplicante que le hicieron digno de Falconero y Montero Mayor del Sor. Rey Dn. Juan. También los de Guillermo Montagut en los años 1602 hasta 1607 en el Reyno de Nápoles.

No haverse conocido otra familia Montagut en Mora de Ebro que la suya, ni que haya possehido su Casa Solar, ni usado su escudo de Armas, Que tenia Patrimonio, Hacienda y bienes suficientes para mantener su Nobleza, como de presente se mantienen la Casa y familia con el mismo lucimiento.

En cuya vista y por los méritos del Processo declaró Assessorado del Dr. Fran(cis)co Deona, que la familia de Montagut en Mora de Ebro era originaria de la de Navarra, concurriendo a la Conquista e Aragón y Cathaluña a poblar en Mora de Ebro, debiendo como tal reconocerse, y la reconoció de Cavalleros hijosdalgo con el referido escudo de Armas, como más pormentor dice resulta de la sentencia proferida en 29 de Mayo de 1620”.

Confirmant les sentències, Felip IV en el primer any del seu regnat, signava el 3 d’octubre de 1621 el títol nobiliari en favor de:

“…Guillermum de Montagut militem ortum in Villa de Mora Iberi, et domiciliatum i civitalis Illerde preafati nostri Principatus (…) sumus te et filios tous (…) sexus natus et nasciturus et eorum prolem, ex te per liniam masculina descendentem. Nobilitatis titulo condecore (…) te dictum Guillermum de Montagut (…) en total tuam et illorum posteritatem (…) Datii in oppido nostro Madriti die tercia mesis octobris Anno a Nativitate Domine Millesimo Sextcentesimo, vigesimo primo Regnorumque nostrum anno primo. Yo el Rey. Título de Noblesa en persona de Guillermo de Montagut del Principado de Catalunya”.

El canonge Fèlix Clua de Montagut (+ 1745)

Entre els clergues de la família Montagut, eminentment levítica, és de remarcar Fèlix Clua de Montagut, ardiaca de Corbera i prepòsit de la catedral de Tortosa, dignitats que ja tenia a primers del segle XVIII. Era fill de Marc Antoni Clua de Montagut i Amargós, ciutadà honrat de Barcelona per gràcia de Carles II (20 octubre de 1666) i de Francesca Bellido i de Cavaller. Tot estant a Tortosa, en el seu domicili al carrer de la  Cabiscolia, testa el 15 de juny del 1743 ordenant una colla de disposicions a favor de nombroses esglésies de la ciutat i dels pobles als quals estava vinculat per raons familiars (Corbera d’on era el pare i Horta d’on procedia la seua mare). A Móra dotà amb esplendidesa beneficis i fundacions a l’església parroquial. Però de les seues deixes la més remarcable fou a favor de l’ermita de Santa Magdalena de Móra situada dins la finca del mateix nom i de la qual ja hem parlat anteriorment. La deixa consistia en l’ampliació del temple, disposant que s’hi col·loquéssim una colla de quadres de grans dimensions que guarnien la seua casa de Tortosa; manava que per realitzar aquest propòsit es destinessin:

“quatre-centes lliures de plata valenciana y si cantitat no y aurà prou se sopleixa de mos bens lo que falto, com també si sobra se haja de emplear en dispondre habitació per al Hermità”.

L’hereu universal dels béns del canonge Clua de Montagut, el seu nebot i fillol Fèlix Clua i Descartín va realitzar les obres de l’ermita, i va decidir construir-ne una de nova al costat de la masia de la finca que probablement es millorà en la seua estructura. L’antiga construcció del cim ja es deixaria sense culte, i es col·locaren les pintures esmentades i el corresponent retaule en la nova construcció. Allà, fins l’any 1936 es conservà tot aquell conjunt artístic que respectaren al llarg del segle XIX francesos i liberals, carlins i bandolers.

Recollides a casa Monllaó, els nous amos de la finca, les pintures i altres elements litúrgics resultaren destruïts pel foc en ésser incendiada aquella casa. De tots els records del canonge Clua de Montagut solament es conserva, a la seu de Tortosa, el calze de l’eclesiàstic, una elegant mostra d’orfebreria barroca.

Del seu testament s’ha de destacar la disposició on encarregava el seu enterrament: el vas propi del capítol de la Seu si moria a Tortosa, el dels seus pares si moria a Corbera, si fos a Lleida

“…en lo propi tinc en la Cath(edr)al en la Capella de Colloma com a hereu u(niversa)l del q(u)o(ndam) Dn. Guillem de Montagut tio meu cos vas tinc en la Igl(esi)a Parrochial de la Vila de Mora de Ebro per mos hereus…”

Una nota marginal al testament indicava que morí a Tortosa el 5 de desembre de 1745.

Joan Fran(cis)co Clua de Montagut Descartín

L’últim representant dels Montagut del carrer de la Barca fou Joan Francesc Clua de Montagut Descartín “ciutadà honrat de Barcelona, en la Vila de Ebro popular), era fill de Marc Antoni Clua de Montagut i Coll i de Tomasa Descartín, el qual estava casat al moment del seu testament amb Eulàlia de Llinàs i Clua. Aquesta juntament amb el Prior de Móra Mon Joan Baptista Riba i altres eclesiàstics del Priorat de la vila foren esmentats com a marmessors. Allí localitzem disposicions i deixes a diverses confraries, als franciscans de Móra i fundacions a esglésies però especialment a la parroquial de Móra. A la seua muller li deixava una colla de joies molt preuades:

“…pendientes o arracadas, piocha y anell de un diamant gros y un anell con diamant que ma difunta Sra. mare li legà (…) lego a dita Dña. Eulalia, caríssima muller mia totes les millores q(u)e a mi expecten en la rehedificació de la casa de ma propia habitació que arruhinà la exorbitant avenguda del Ebro en los dias vuit y nou del mes de octubre del any mil set(cent)s vuitanta y set per-a que de dita part de millores, dita muller mia n.<h>i disposa a ses voluntats com a cosa propia y llegat particular li fas”.

Entre els llegats destacava l’ordre de cisellar una imatge de mig cos d’argent del patró de la parròquia de Móra, una magnífica imatge a la qual se li col·locaria un petit relicari amb restes del sant. Tan sumptuosa obra seria millor que l’antiga que es venerava a la mateixa església.

Les disposicions de Francesc Clua i Descartín (mort el 1798) van tenir compliment l’any 1824, quan els marmessors, el prior Descarrega i el prebendat Pedret, comparegueren a la cúria de Tortosa. La fundació es basava en el següents béns: la casa pairal

“…calle de la Barca, que habitava D. Juan Fran(cis)co Clua, lindante (…) con los herederos de José Antonio Passanau, por otra calle, por detrás con la casa de los herederos de Bautista Calanda (…) valorada en tres mil cincuenta libras moneda ardites” i amb la gran heretat “…masia llamada Santa Magdalena, con su casa en ella construïda y una Capilla unida a la misma, de extensión ochenta jornales (…) plantada de olivos, higueras, almendros y viña, lindante con Fran(cis)ca Algueró (…) Bautista Piñol, con las de Valentín Montagut, con las de D. Mariano de Gras, herederos Juan Sastre. Tierras comunes (…) valor 10.912 libras moneda ardites”.

La renda total del patrimoni era de 626 lliures segons el peritatge dut a terme per Francesc i Joan Peris, paletes: Josep García i baptista mani, fusters; Josep Peres i Pau Hernández, ferrers; Tomàs Passanau i Baptista Aragonès, pagesos. Havia ordenat la valoració el notari Dionís Mañer, assessor del batlle Francesc Mani.

L’administrador de les “Gracias del Escusado y Noveno Decimal” arrendava la propietat a Joaquim Secanella de Tortosa pel trienni 1824-1826.

Amb data 23 de gener, seguint les disposicions desamortitzadores, era signada una escriptura de redempció d’un censal relacionat amb la fundació.

Amb la mort, sense successió, de Joan Francesc Clua de Montagut i Descartín desapareix de la nostra vila aquella antiquíssima família present en tants fets del passat. Es consideraven successors seus els Montagut de l’Era, això es demostrava quan amb motiu de la visita pastoral de 1869, aquella imatge d’argent tan venerada es conservava en la casa de la Plaça de Dalt. D’allí es traslladà a la parròquia per ésser honorada per tota la feligresia de Móra.

Anuncis