De les cases pairals a Móra d’Ebre. Casa Montagut (I)

Avui ens endisarem en la història d’una de les famílies més importants de la Vila de Móra d’Ebre. Seran 5 publicacions on parlarem de les particularitats d’aquesta família.

Editat a la revista La Riuada, núm. 30, desembre 2008

A partir del segle XVIII, la vila de Móra d’Ebre experimenta un gran creixement fora de la muralla de l’edat mitjana que tancava la població per l’actual carrer Julio Antonio; l’expansió tingué lloc en direcció sud, sorgiren alguns carrers nous (de Sant Valentí, d’Isabel, de l’Alba) i entorn a una antiga era –tal vegada comunal- una plaça que correntment s’anomenava de l’Era. La part nova de la vila era més assoleiada que la vella, de carrers molt estrets i moltes vegades ofegats amb porxos que encara la feien més obagosa i humida.

Les construccions que es bastiren eren de grans dimensions i manifestaven clarament la puixança econòmica de llurs amos. A les de la part nova cal afegir-ne d’altres edificades dins els carrers de la vila vella. Moltes d’aquestes es feren en els solars que havien estat ocupats per antigues construccions enderrocades per la guerra dels Segadors, que a Móra hi va causar greus damnificacions. Aquests edificis, de remarcable gust i grandesa, han donat fins als nostres dies caràcter als carrers i places de la vila.

QUI ELS BASTIREN?

Al segle XVIII trobem a Móra una colla de famílies nobles, més ben dit, de la petita noblesa catalana, sobretot “ciutadans honrats de Barcelona”, que sense tenir tants cabals com els nobles de la cort de Madrid o de la ciutat de Barcelona, gaudien de certs privilegis que no els feien gaire simpàtics, sobretot a les poblacions petites. Estaven exempts d’allotjaments de tropa –i el que els feia mal vistos- no pagaven contribucions, ni impostos a l’Estat ni al municipi. Això a Móra, causava un cert malestar i l’any 1756 els regidors de la vila –trenta-dos anys abans de la Revolució Francesa- demanaven a la Reial Audiència si els nobles havien d’ésser inclosos al repartiment de les despeses ocasionades per les obres de molins, forns i camins.

Les cases nobles de Móra al segle XVIII eren les següents:

Els BRU: Família molt antiga localitzada als fogatges del segle XV, familiars del Sant Ofici l’any 1610, “ciutadans honrats de Barcelona “ (any 1653), amb remarcables avocats al segle XVIII. Al segle XIX representada per D. Pere Pau Bru d’Avinaja Fou aquest el que va influir en la toponímia local “Don Pere Pau”, el cant de cigne de la família).

Els VALLOBAR: Molt antiga, “ciutadans honrats de Barcelona” per concessió de Felip IV (any 1651). Tenien casa, avui en runes, al carrer de la Magdalena, que al segle XVII s’anomenava “dels Vallobar”; família de preveres i monjos a Poblet. Família més bé pagesa amb bones finques d’ametlers al Peçol i que elaborava vins a la casa pairal.

Els PEDRET: Contribuïren a fer que els moriscos mai fossin expel·lits de la nostra vila, “ciutadans honrats de Barcelona” per concessió de Felip IV (any 1653); familiars del Sant Ofici l’any 1756. bastiren bones masies a l’actual Móra la Nova sobre els estimballs de les Sequines (el Mas Vel i el Mas Nou –Manou-). A Móra tenien bones cases, sobretot la sumptuosa de la plaça de l’Era, amb la cambra del bisbe sobreeixint de daurats del rococó.

Els CIURANA: Antigament localitzats a Móra, on tornaren a finals del segle XVII, foren honorats per Felip II “ciutadans honrats de Barcelona”. S’extingí la família a mitjan del segle XIX. Tenien casa al carrer de Julio Antonio.

Els SALONI: Família localitzada a la vila al segle XV. Tenien la casa pairal a la plaça de Baix, junt al riu i sobre unes voltes gòtiques que cobrien la Boquera. Allí, a l’embarcador, hi tenien hostal a mitjan segle XVI, allí tenien notaria a finals del segle XVII i allí figuren com a “ciutadans honrats d Barcelona” al començament del segle XVIII. Una manera curiosa d’ascendir dins l’escala social.

Els FERRER: Cognom molt abundant a la vila, a mitjan segle XVII funden un benefici (del Roser) a la parròquia. A finals del segle XVIII, el notari Pau Ferrer tenia una bona sènia amb edifici cobert a quatre vessants –avui destruït- i un bon mas a Perles. García Garraffa descriu acuradament el seu escut d’armes, no ens consta des de quan estaven dins la noblesa.

Els PICÓ: D’origen valencià, els trobem localitzats als segles XVIII i XIX. Per compra o tal vegada per haver-hi emparentat posseïen la casa del carrer de la Palma que fou dels Bru ans de bastir, aquests últims, el casalici de la plaça de l’Era.

Els GRAS; Tal vegada emparentats amb els Gras de Reus. Localitzats a Móra als segles XVIII i XIX. Tenien casa al carrer del Verger. En extingir-se la família, disposicions testamentàries afavoriren el municipi (carrer d’En Gras) i la parròquia (Sant Jeroni). La casa pairal estava timbrada amb l’escut, també un molí que tenien al camí de les Sènies. A mitjan segle XIX eren uns dels propietaris més importants de la vila (el compte de Samitier, d’origen aragonès, s’havia casat amb la pubilla de casa Gras).

Els DALMASES: De la coneguda família barcelonina dels Dalmases. Una rama comença a tenir relació amb la nostra vila a conseqüència de la creació d’un censal per part de la universitat –ajuntament- de Móra a mitjan segle XVII. Tenien una bona casa, avui l’Obrera, al carrer d’Isabel. L’any 1751 els Dalmases mantingueren un llarg plet amb el Bru, els Saloni, els Montagut, els Vallobar i el monestir d’Escala Dei.

Els MONTAGUT: Per contribuir la base del nostre estudi en farem més llarga referència seguidament:

El cognom Montagut entre els segles XV i el XVII

Al primer fogatge conegut de la vila de Móra (any 1496) trobem:

Joan Montagut. Antoni Montagut. Altre Antoni Montagut. Joan Montagut.

Al fogatge de 1515 es fa referència a;

Antoni Montagut -prevere-. Pere Montagut. Antoni Montagut. Altre –Antoni Montagut.

Del fogatge de 1553 localitzem amb el cognom Montagut:

Antoni Montagut. Guillem Montagut. Mos. Montagut –beneficiat-.

En documents lliurats entre 1663 i 1665 a:

Antonius Montagut. Guillem Montagut. Joseph Montagut.

I en altres entre 1673 i 1675 a;

Antonius Montagut i Josephus Montagut.

Com que malauradament desaparegueren en ocasions distintes l’arxiu parròquia i el municipal –sobretot el primer- és difícil intentar establir l’arbre genealògic de la família.

Guillem de Montagut elevat a la noblesa

Com acabem de veure, almenys a partir de 1553, trobem el nom Guillem om a característic de la família.

L’any 1600 robem Guillem Montagut, “Doctor en Medicina i canonge de la Seu de Lleida”, que amb data 17 d’octubre atorgà testament en mans del notari lleidatà Pere Mansó. El canonge tenia un nebot anomenat així mateix, Guillem, que fou el seu hereu. El compliment d’una de les clàusules del testament va tenir lloc el 29 de març de 1622, potser poc temps després de la mort del canonge.

El nebot el rei d’Espanya Felip IV l’honorà amb el títol de noblesa “Titulo de Nobleza en persona de Guillermo Montagut del Principado de Catalunya (…), “(Guillermum de Montagut, militem ortum in Villa de Mora Iberi (…)” El llarg document, tot redactat en llatí, porta la data “(…) Datty in opido nostro (l’antic alcàsser dels Àustria destruït per un incendi el 28 de desembre de 1734) Madrid die ternia mensis octobre/Anno a Nativitate domini millesimo sexcentesima vegesimo primo”. Una colla d’anys abans de la Guerra dels Segadors.

El títol de noblesa portava la clàusula de transmissió del dret als primogènits i amb preferència per línia masculina. Més tard trobarem una petició en tal sentit.

Com era la casa dels Montagut el 1673

La casa vella d’Antoni Montagut fou inventariada quan aquest va traspassar el 10 de setembre de 1673. no ens consta en quin carrer de Móra estava localitzada.

Aquí copiem alguns fragments interessants d’aquell document:

“Dia decima mensis septembris 1673.

En la sala de dita casa se ha trobat una caixa de noguer ya servida dins la qual se ha trobat dos carret de filadis (…) un sacet de filadis y estam de color morat y negre. Una capucha de vellut negre, un sacet de filadis morat faldetes (…) de sarga  garrofada (…)

Una salvilla de estany y una bassa u barqueda de plata, un fruito de plata, uns agnus de plata, vuit culleretes, vuit anell de or tres de perles y los demes ab pedres de diferents colors (…) una banova blanca (…) sis coixineres de bri viades. Sinch toballons, dos estoballes de estopa, torcaboques (…) dotse torcaboques (…) y dotse de bri, tres tovallas de estopa (…) Un llit de pilars amb marfiga dos matalaps y dos sostres de coixineres (…) Un altra cambra se ha trobat un llit ras ab marfiga y dos matalaps y dos sostres.

Un manill (…) de diferents colors. Una banova de estopa ramellada y blanca. Una flasada blanca, altra flasada (…). en lo pastador un mantill de pastar y unes estoballes de pastar ab la pastera y sedas.

En la cuina se ha trobat tres paelles, una caixa de aram una caldereta de un canti y mig (…)

En la algorfa una rella (…) vuit canissos de bona canya.

En altra cambra se ha trobat un pedrenyal llarch, una escarabina ab un flasco de banja (…). una llumenera de coure y dos candelleros un morteret de una ma de coure.

Un debit que diu tenir Montagut y un rebut que importa 411 y 4 sous (…). en diners se ha trobat quaranta sis lliures, tres sous y quatre de plata (…) ens demes se ha trobat dobla, quatre ll. y deu sous plata valenciana.

Un garrao de estany y dos gavinets, una aixada y cavech. Dos quarteres de blat.

En lo seller tres carretells buits, sinc gerres (…)

En lo estable una mula de color roja

En la sala un bufet de nogue ab dos banchs respallers de pi ja servits (…) una tauleta de pi petita y dos cadiretes de fusta petites. En lo cantirer tres canters, un pitxell de terra (…)

(…) No es trobara altra cosa del dit Antoni Montagut.

Testis Josephus Pujol et Rafael Nolla Mora habit”

Fi de la Primera Part

Anuncis

One thought on “De les cases pairals a Móra d’Ebre. Casa Montagut (I)”

Els comentaris estan tancats.