BROSTA: Conjunt de brots i branques noves d’un arbre o arbust

TUPÍ: Olla petita i amb una sola ansa.

SER COM LO SOL QUE MOS IL·LUMINA: Afirmació.

AIGUANAF: Aigua de flor de taronja

FIL D’EMPALOMAR: Cordill prim i fort que es feia servir per cosir sacs i per lligar botifarres.

DE QUIN PA FAREM SOPES?: Quan l’economia va malament.

MASTEGOT: Bufetada. Cop violent amb la mà.

SAGALLA: Cabra jove (usat també per a nombrar a una noia jove).

LO QUI DIU LA VERITAT, LO PENGEN: No sempre la veritat es pot dir.

ESCUDELLAR: Explicar una cosa, especialment allò que cal mantenir en secret.

AMORRIAT: Com adormit, capbaix.

FILL DE PARE TENDRE: Persona blana.

BUSCALL: Tronc de llenya. Tros de soca seca o branca gruixuda.

GRANERA: Escombra. Es deia del menat de rama o ginesta que es feia servir per “agranar” l’era.

ESTEM A L’AIGUA: Situació difícil.

CARNÚS: Porc. Persona bruta, que es renta poc.

PETRICÓ: Mesura de líquids, s’usava per al vi i equivalia a la quarta part d’un porró.

ESTAR AL PLAT I A LES CULLERADES: Qui ho vol fer tot.

TREMPAR:  Refredar una eina acabada de sortir del fornal.

XOLLAR: Esquilar el bestiar de llana.

QUI TALLA LO BACALLÀ: El qui mana.

SALPÀS: Benedicció que a cada casa feia el capellà, utilitzava aigua i sal i servia per fer fora tot tipus de malures de la llar.

JAURE: Dormir

AL POT PETIT HI HA BONA CONFITURA: Alabança a un baixet.