Continuem amb la nostra sèrie de mots que es perden i es perdran a la nostra vila. Entre tots les intentem recuperar i utilitzar diàriament…
ANAR DE GORRA: Quan paga un altre.
XIRIMIA: Broc de banya amb que es tapaven les ampolles de cuir.
SAÓ: El punt òptim d’humitat.
A LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT: Anar apressa
PALLÚS: Rebuig de palla. S’usava per insultar algú una mica aturat.
EMPIPAR: Fer que alguna persona s’enfadi.
ANAR DE BÒLIT: Anar a pressa per la feina i les preocupacions.
FATO: Equipatge de qualsevol treballador temporer.
ESTUFAT: Inflat, esvanit, molt satisfet.
ANAR ASSACANAT: Treballar molt
ESPIGOLAR: Arreplegar de terra les espigues que han caigut durat la sega.
CAGAFERRO: Escòria de carbó i ferro produïda en els forns.
ALÇADA DE CAMISA: Fer la pilota la algú.
OIXQUE!: Ordre donada als animals per fer-los girar a l’esquerra, i…
OLLÀ. Ordre donada per fer-los girar a la dreta.
ANAR A LA BOLABÀ: Qui fa una nosa de pressa i malament.
SIMAL: Cadascuna de les branques joves que surten de la mateixa soca de l’arbre.
DESEMBRAÇAR: Alliberar-se d’allò que fa nosa.
ENGORRONIT: Mancat de forces, de ganes de moure’s, de treballar…
TOCAPEBROTS: Pesat en el tracte, a qui ningú li fa cas.
PATXET: Nom que donaven els de la capital a la gent de la Ribera d’Ebre.
TRONXO: Tronc d’una planta d’horta, com ara el d’una col.
ASCLAR: Trencar a bocins una cosa sòlida, especialment un tronc.
BARRUNTAR: Treballar, pensar molt.
AUBERGE – ALBERGE: préssec
One thought on “Paraules que es perden, volum segon”
Els comentaris estan tancats.