Paraules que es perden, volum cinquè

Ultima edició de paraules que es perden. Esperem aviat fer un especial de varis volums sobre els carrers de Móra i també sobre refranys i frases fetes del territori, estigueu atents!

COÇA, guitza, puntada de peu

DOT, cabal que la família dona als fills, especialment a les noies

CAGAMUJA, (cagamucho) herba coenguda com “herba de frare”. Planta que porta en les seues llavors gairebé un 5% d’un oli purgant

AMURRIAT, com adormi, capbaix

VERGA, branca d’arbre o d’arbust, prima, llisa i sense fulles

TREBÓL, sostre d’una casa

LLOCA, gallina que cova

VERRO, porc mascle no castrat

XARRANCA, poc que consistia en saltar uns quatres dibuixats al terra, anant a peu coix

XAVO, moneda antiga

ATXA, ciri de grans dimensions

BALBA, que ha perdut la sensibilitat a les mans per efecte del fred

GALLINASSA, excrements de gallina o altra mena d’aviram

GUARET, extensió de terra de cultiu

OCUPADA, estar embarassada

PAMPALLUGUES, refelx intermitent. Allò que fa obrir i tancar els ulls ràpidament

PEANYA (pedestal). Pas on es posen les imatges a les processons, especialment les de Setmana Santa

PET DE MONJA, dolços de pasta seca

SÈGOL, gramínia semblant al blat, però inferior qualitat

SOMA, superficial, poc profund (aigua soma)

CUL I MAMA, locució que es diu a aquells que són molts amics, inseparables (cul i merda)

BANCAL, peça de terra conreada limitada amb un marge

BRANDAR, brandejar una espasa portant-la a la mà. També tocar les campanes

DENA, cadascuna de les parts o dels grans que en que es divideix un rosari (cagon dena)

DESAR, guardar

FUTIMER, gran quantitat, abundància

PLACA DE CARRO, matrícula de caire municipal que es posava als carros

PLEGAR, arreplegar alguna cosa del terra

GAVELLA, conjunt de menats d’espigues. Munts o menats d’espigues separats amb el rampell que fa el segador.

RAMPILL, barra amb tres travessers que aplega les espigues dallades

ESCURAR, netejar. Abans es deia quan es netejaven estables, gàbies de bestiar, etc. També emprat quan “s’escura un plat de menjar”

HOME BO, persona que posa pau a les discussions antre altres persones

MENESCAL, veterinari

ESCALETES, aparell de fusta en forma de W que es posa sobre l’animal per transportar llenya

CAPÇANA, rodella de roba que es posava al cap per posar-hi a sobre el conti d’aigua, el cistell, etc.

ACANAR, amidar a canes. Mesurar la terra amb un bastó d’una cana

SARRIA, doble bossa d’espart a de palma. Cada una de les bosses que formava al posar-la damunt l’animal es deia CORNALÓ i servia per posar-hi el FATO, conjunt de coses. Càrrega, equipatge.

One thought on “Paraules que es perden, volum cinquè”

Els comentaris estan tancats.