L’Artilleria a Móra d’Ebre o “Els canons de Móra”

Les guerres sempre son dolentes, pel qui guanya menys, però per qui la perd esdevé una tortura, el segle XIX està plagat de guerres i la vila de Móra en va patir unes quantes. L’any 1995, Artur Cot va referir al programa de festes majors, 3 moments estel·lars de peçes d’artilleria en aquestes guerres, aqui el teniu…

ANECDOTARI VUITCENTISTA; L’ARTILLERIA A MÓRA D’EBRE 

El segle passat fou època marcada per una intensa bel·ligerància. L’ocupació francesa, els moviments militars entorn al trienni liberal i la primera i l’ultima carlinada afectaren profundament el nostre poble. d’aquests temps conservem nombrosos documents. 

El canó de Móra a Siurana

De la invasió napoleònica tenim molta informació: l’activitat dels militars, la presència dels grans caporals, alguns d’ells morts a Móra com el general Gilbert Laval, el qual resultà ferit pels defensors de Tortosa en un combat el 3 d’agost de 1810. el general, evacuat a Móra, va morir a la nostra vila pocs dies després (Miravall: “Entorn a Tortosa Napoleònica”). “Le genéral Laval, malades depuis une vingtaine de jours, succomba le 6 septembre, et fut vivement regrettle de l’armée” escrivia Suchet (“Mémoires…” Cap. VI, pàg. 200).

El general Suchet va fer llarga estada a la nostra vila. Anys després de la francesada va publicar les “Mémories” de la seva participació en aquella guerra, en les seves descripcions deixà nombroses anotacions de la seva estada a Móra on l’acompanyava la seva esposa; molts dels militars estaven acompanyats també de la família com ho proven les inscripcions del registre parroquial de Móra la Nova.

Suchet s’ocupà al llarg del setge de Tortosa de la navegabilitat del riu, va fer construir el “pedrer dels francesos” a Subarrec. A Móra hi muntà ponts de barques, per la defensa del “Cap – de – pont” va construir a les Sequines una baluard equipat amb algunes peces d’artilleria, una de les quals fou capturada pels guerrillers espanyols que fustigaven contínuament els invasors des de l’intrincat relleu del Priorat. En un llarg i pesat viatge per camins de ferradura, aquell canó fou conduït fins a Siurana el 16 de maig de 1812. des d’aquell cim ferotge, els guerrillers inquietaven contínuament els francesos. Els napoleònics lamentaven la pèrdua d’aquella arma i, el dia 31 de maig, en una atrevida expedició arribaren a Siurana causant tota mena d’excessos pels indrets que pitjaren. En arribar a aquella altiva població, van adonar-se de la dificultat per retornar el canó a Móra i decidiren destruir-lo, tirant-lo al fons de l’abisme que envolta la població (Piñol i Agullo: “Notes de la Història de Cornudella”). A la llegendària contalla del salt de la reina mora s’hi afegia la històrica narració del canó de Móra.

El canó de carrasca de Mani
La primera carlinada, amb la figura extraordinària de Cabrera, va tenir gran importància a la Ribera d’Ebre i contrades veïnes. Dues poblacions, Gandesa i Móra d’Ebre, centraren les lluites entre liberals i carlins. Gandesa fou reducte dels primers, Móra fou entusiasta, fins l’extrem, de Cabrera; de l’actuació dels de Móra en trobem abundants referències en la biografia: “Ramón Cabrera. Historia de un hombre” de M. Tomás i en el mateix Madoz: “Diccionario Geográfico”.

De l’actuació dels gandesans localitzem nombroses notícies al “Boletín… de la província” del 22 de juliol de 1836. posteriorment A. Magrinyà, l’any 1909 publicà: “Gandesa. Historia de siete sitios” on recollia el testimoniatge dels últims supervivents. Aquest estudi ha estat bàsic pels treballs de Mn. Manyà i Bladé Desumvila.

Fou durant el primer setge de Gandesa quan acudiren a aquella població nombrosos seguidors de Gandesa (tants, que fins 1936 es conservà un llibre parroquial dedicat exclusivament als difunts militars morencs que moriren en aquella guerra). Entre els carlins hi figurava la família Mani, un d’ells, fuster molt enginyós, qui veient que mancaven peces d’artilleria als assetjats, fabricà un estrany estri bèl·lic: un canó d’alzina fet d’un fort tronc procedent de les muntanyes d’Horta reforçat amb cèrcols o anelles de ferro que dirigia es seus trets contra els murs de la població. En disparar l’arma per segona vegada aquesta rebentà i va ocasionar la mort dels artillers que la manipulaven. Els de Gandesa recolliren les restes del canó i les col·locaren a manera de trofeu victoriós, damunt dels portals de la població.

El canó de Cabrera

Durant la primera guerra carlina Móra fou ocupada pels liberals que es fortificaren al gran convent dels franciscans, situat extramurs de la població. L’any 1837 era el comandant d’aquell fort Salvador Desumvila qui, des de 1831, regentava la farmàcia de Benissanet i que participà activament amb l’exèrcit liberal.

Els carlins l’any 1837 portaven una activitat excepcional per les nostres terres i, cobejant el domini de Móra, assetjant el seu fort. S’inicià el setge el 29 de juliol i aquest durà fins el 31 d’agost. L’artilleria dels carlins es dirigí amb persistència contra els murs de la fortificació, al llarg del setge es va fer ús de mines i contramines. A partir del 17 d’agost portaren un canó de particulars característiques: “…de mayor calibre que los anteriores… un cañón de a diez y seis que llamaba la canalla el abuelo…” el qual disparà 205 trets al llarg del setge. Alliberats els liberals per la presència i ajut del “Brigadier Comandante general Pedro Aznar” aquest en una proclama signada el 6 de setembre persistia obsessivament en aquell canó: “La facción valenciana sitiaba a los valientes Nacionales de Mora y el cañón enemigo hacia progresos contra el fuerte para hacerlos sucumbir…” Finit el setge es publicà a la impremta de M. Puigrubí de Tarragona la “Copia del parte diario del último sitio que ha sufrido el fuerte de Mora de Ebro…” document en el qual es fa contínua menció a aquella peça de remarcables dimensions i efectes destructius.

Quan els carlins aixecaren el setge, Desumvila incendià gran part de la població amb el consentiment del governador militar. En plena operació de càstig i saqueig la dèria pel canó continuava dominant i així e el “Boletín…” n.º 98 el 6 de setembre, trobem la següent nota:

“Con esta fecha digo al Excmo. Sr. General en Gefe y Diputación Provincial lo que sigue.

Escmo Sr. =En este momento (10 de la noche) puedo únicamente ocuparme de participar á V. E. la satisfactoria noticia de hallarse en mi poder el cañón enemigo del calibre de á 16, pues agotando todos los medios para su hallazgo por conocer que el rebelde en su fuga acelerada no podría haberlo llevado muy lejos, he logrado descubrirlo en Benisanet donde lo tenían enterrado si bien ha costado trabajo el arrancar este secreto á la justicia de dicho pueblo con la que ha habido que emplear el rigor hasta el extremo de hacerla preparar cristianamente en cuyo duro trance rompió aquel silencio descubriendo el sitio del cañón que ha sido conducido a este campamento á la rastra por los brazos de dos compañías de cazadores que mandé con tal objeto á cargo del eficaz D. Nicolás Vallés Mayor del Batallón del 7º Voluntarios de Cataluña… Campamento de Mora de Ebro 1º Setiembre de 1837. =Pedro Aznar”.

Per aquells dies una altra població tarragonina, Prades, que havia estat refugi del carlí Tristany també fou incendiada i destruïda (Tortell de Reus – Ignasi Planes “Llibre de Prades”).

A manera de colofó d’aquestes notes, avui simplement una anècdota, voldria remarcar l’animadversió i malvolença que els governants isabelins manifestaren contra la nostra vila i com molts fets posteriors tingueren l’origen en els esdeveniments aquí descrits.

“A consecuencia de los últimos acontecimientos, que son todos bien conocidos, ha acordado la Diputación suprimir los Distritos electorales de Mora de Ebro y Prades…” (“Boletín…” n.º 104, 26 de setembre de 1837).

La refeta de Móra en la segona meitat del segle XIX sota la vigilància i l’amenaça dels canons muntats al castell en temps d’Algueró “el Moro” fou un treball dur i feixuc realitzat exclusivament per l’esforç i la constància dels morencs.

Anuncis