Els qui van bastir el monument a Julio Antonio

L’any 1990 i clausurant el primer centenari del naixement de Julio Antonio, Artur Cot escrigué aquestes línies parlant sobre les personalitats que, conscients del gran nom de l’escultor morenc, van bastir-ne un monument a la plaça més emblemàtica de les places de mora, La Plaça de Dalt.

0estatuadedicadaallescu

Feia ja deu anys que Julio Antonio havia mort a Madrid i el seu record era ben present a Móra. Diversos tractadistes d’art i escriptors havien desgranat lloances i comentaris en revistes especialitzades i a la premsa diària. A Móra es publicava per aquell temps un quinzenari “La Riuada” que al llarg de tres anys sembrà inquietuds i cultura entre els morencs. El mèrit principal d’aquesta publicació fou mentalitzar als lectors de qui havia estat Julio Antonio i promoure el monument dedicat al seu record. Al número 15 (15-II-1928) transcrivia el text de la làpida que s’havia de col·locar a la seva casa natal, també publicava un escrit redactat per E. Lorenzo Salazar: “Una vida intensa”, un comentari de R. Nogués: “Recordança”, Jordi Montseny –pseudònim del recordat Ferran Solé- llençava una invitació a construir un monument “…des del bell mig de la nostra plaça major ens avivaria constantment al delit de lluitar i vèncer”. Poc temps després Bladé i Desumvila escrivia: “No és que vulguem ídols. Però a els homes que sobresurten de la mida ordinària no poden considerar-los igualitàriament… Al bell mig de la plaça… la silueta de l’artista insigne s’enlaira graciosa i noble, recordant al món, la força gairebé divina de l’art eternal” (número 18, 15-III-1928). Rouret i Callol convidava al “…tribut de veneració i enaltiment més gran que hom pugui fer-li” (número 21, 1-V-1928).

riuada_jantonio

riuada_jantonio_blade

riuada_jantonio_rouret

A partir d’aquell moment Móra reaccionà amb entusiasme i el jovent –ai si el jovent vol!, de quantes coses bones és capaç el jovent!- inicià la campanya de recollida de cabals en pro del monument amb festivals celebrats al “Centre Instructiu Democràtic”.

Santiago Costa, bon escultor, parent i deixeble de Julio Antonio, presentà la maqueta del monument –Costa obtingué per aquell temps un premi nacional d’escultura exaltant la gràcia del sant més universal: Francesc d’Asís-. El monument a Julio Antonio mostrava una estructura apiramidada, com un obelisc. Com una pregària, com una fita. Sobre una base escalonada de pedra del Masroig una matrona inspirada en la “Venus Mediterrània” coronava de llorer la testa de bronze del lloat fill de Móra.

A partir del número 35 (1-XII-1928) “La Riuada” inicià la publicació de les llistes de donants. Encapçalà la primera l’ajuntament de Móra amb 500 ptes. Eren pessetes de fa seixanta anys, d’argent  dringador i nobilíssim. Eren els temps en que un bon sopar costava un duro. Hem de mirar aquelles aportacions amb l’òptica d’un temps llunyà, plenes d’entusiasme, d’il·lusió i patriotisme. No podem analitzar detalladament aquells donatius, però cal remarcar-ne alguns: Mn. Vidiella, 30 ptes., quan va sorgir l’enigma clerical contra Julio Antonio?. El Sr. Viñes, 50 ptes, quin honor ésser el primer mestre de Julio Antonio!. Un tivissà anònim, fill de Móra 75 ptes., jo crec que aquest anònim, que tenia al seu despatx de Barcelona una testa de Goya magníficament aconseguida obra de l’escultor morenc, era l’advocat senyor Piñol i Jardí. Les llistes són molt extensives: és tota Móra, sens distincions de classes ni criteris. Que dic tota Móra!, tota la comarca: Tivissa amb l’ajuntament al front, Benissanet, Móra la Nova, Riba-roja. De fora de la comarca Gandesa, Tarragona… Les relacions prenen caire universalista en arribar donatius de Suïssa, de L’Havana i fins i tot de l’altre hemisferi la relació monolítica, emotiva –enyorança i gratitud- de 21 fills de Móra, emigrants a l’Argentina que mitjançant el capdavanter Antoni Terré, amb data 5 de març de 1929, contribuïren amb 826 pessetes. Aquestes llistes tenen un caràcter profundament afectuós, apassionat, agraït, per aquesta raó publiquem el facsímil de les mateixes.

El primer de setembre de 1929, últim dia de la Festa Major, es tributà l’ho0menatge a Julio Antonio descobrint-se la làpida de la casa pairal i, amb nombrosa concurrència, s’inaugurà el monument a la plaça de Dalt.

Amb data 24 d’abril de 1930 es publicà des de “La Riuada” la següent liquidació: ingressos 8.202’40, despeses 9.098’25, faltava recollir 895’25 pestes, continuava oberta la subscripció. S’ha dit que Costa mai va percebre la totalitat del pressupost. Enigmes i atractius de la història. Fou una subtilesa per sentir-se sempre creditor dels morencs? Com “La Riuada” deixà de publicar-se ignorem la fi d’aquell afer. En una antiga divisa nobiliària llegim “Donar senyoriu, rebre servitud”. Servitud de Móra vers els seus fills insignes. Servitud carregada de grandesa. Feliç servitud.

riuada_jantonio_detall

63

Anuncis