Els Mossos d’Esquadra a Móra d’Ebre (1720 – 1859)

Si, heu lleguit be el titular, Els Mossos d’esquadra als segles XVIII i XIX a Móra… i el temps que han tardat a tornar. Text d’Artur Cot l’any 1996.

ELS MOSSOS D’ESQUADRA A MÓRA D’EBRE (1720 – 1859)

Un ampli recull documental ens permet conèixer el destacament dels Mossos d’esquadra a Móra d’Ebre des dels primers dies d’aquest cos militar fins a la supressió d’aquestes forces de l’ordre l’any 1868. tots els estudiosos de les Esquadres han aportat notícies prou interessants referides als destacats en la nostra vila.

Ortega i Espinós, fa un segle llarg, en la seva popular “Historia de las Escuadras” ja deixà anotacions molt importants del destacament de Móra, últimament Núria Sales en el seu estudi: “Història dels Mossos d’Esquadra. La dinastia Veciana i la policia catalana al segle XVIII” ha aportat altres notícies relacionades amb casa nostra. Les aportacions més importants són les inèdites procedents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del Diocesà de Tortosa i del particular de la família Castells de Valls, totes elles relacionades amb l’esquadra de Móra.

A Móra la presència històrica dels mossos era molt recordada i els grans coneixien perfectament aquell cos i tenien idea de la seva organització local en la casa coneguda com “Casa el Cabo” al centre del poble vell, a la plaça de Sant Joan, un indret carregat d’història i saturat d’antigues tradicions.

Habitualment es considerava el cos institucionalitzat a Catalunya poc temps després de la Guerra de Successió i del “Decret de Nova Planta”, entre 1719 i 1721. tenia com a missió principal la repressió política i militar en l’àmbit local i comarcal i també dels avalots urbans, del bandidatge rural i dels contrabandistes.

A Móra l’activitat molt eficaç dels mossos està perfectament documentada:

 20 d’abril de 1720 “En el adjunto memorial que a Vtra. Exa., fue servido remitir a la Rl. Audiencia de este Principado en 18 del corriente para que informe con su parecer, representa y dice el Bayle de la Villa de Mora de Ebro que habiendo salido con su Escuadra de perseguir los Sediciosos, y hallándose destacados tres hombres de ella, tuvieron la maña y fortuna de tomar vivos a dos de dichos sediciosos el día diez del corriente en el término de la Torre de Fontovella; cuyos reos y facinerosos fueron conducidos por el Suplicante y su escuadra a la Plaza de Tarragona y entregados al Gobernador de ella en donde se ahorcaron al día siguiente, por cuya razón suplica a V. Exa. Sea servido mandar se le entreguen decientas libras de esta moneda, que es el precio que V. Exa. Tiene ofrecido a razón de 100 ll. por cada facineroso que se coja y entregue vivo, cuya suma haya de ser a beneficio de los tres que fueron destacados y cogieron los expresados reos o bien al de toda la Escuadra como a V.E. pareciese”.

La resposta a la sol•licitud feia constar: “La Rl. Audiencia, en satisfacción y cumplimiento del encargo de V. Exa. Dize que tiene por muy justificada la instancia y pretensión del Suplicante, por ser muy conforme a lo dispuesto y ordenado en el penúltimo capítulo del edicto, que de orden de Vtra. Exa. Ha publicado en todo el Principado y en esta Ciudad el día primero del corriente mes. Y porque también (siendo dicho Bayle de Mora y los de su escuadra los primeros que han hecho el ejemplar) conviene alentarles a mayores servicios y empeños de esta calidad, y no poner a los demás que puedan obrar con igual acierto en la mala fe, y desconfianza de conseguir la remuneración y gratificación que se ha ofrecido y discurrido por una de los medios conductores y eficaces para la total extinción y exterminio de ladrones, malhechores y facinerosos, pudiendo ser el referido premio el más seguro estímulo para que otros muchos movidos del interés y propia conveniencia se expongan y voluntariamente se ofrezcan al riesgo y peligro y con desprecio de ambos, se logre la entrega y prisión de los delincuentes, que es el fin que tanto importa  a la quietud pública…” (Rl. Audiència Vol. 129, fol. 1v a 3).

No cal dir que els capturats i ajusticiats eren membres d’aquell atrevit escamot que comandava Pere Barceló més conegut com el “Carrasclet”. El pare de Barceló, el capità Francesc Barceló, morí a Móra en 1706 als primers dies de la guerra dinàstica. (F. Castellví “Vida del Comandant Pere Joan Barceló conegut per Carrasclet”).

Móra esdevingué en aquella lluita partidària de Felip V. Ho eren les seves famílies nobles, ciutadans honrats, familiars del St. Ofici: els Montagut, Bru, Vallobar i Pedret,  a aquests s’hi afegiren els Deona, Pino i Siurana. Però no tots els morencs eren del mateix parer: Francesc Arbó fou caporal austriacista elogiat per Feliu de la Peña (“Anales de Cataluña”). També el clergue Pedret, exiliat a Roma durant tot el regnat de Felip V.

Amb l’adveniment borbònic pren una destacada participació en els afers públics i en l’organització de les esquadres una altra família de Móra: els Passanau, aquesta nissaga apareix a Móra en la segona meitat del segle XVII. “Nicolau Passanau sartor vila de Mora” està documentat en diverses ocasions a partir del 1674, en alguns documents és esmentat com apotecari, cerer i botiguer, en documents posteriors figura com “Comissario de la Bula Sta. Cruzada 1706” que en nombre de 310 exemplars subministrava als convilatans. La casa dels Passanau on hi havia la farmàcia era l’actual dels hereus de M. Solé al carrer de la Barca, tenien també una sènia a les “Sequines”, una finca a la “Vall del Rail” i una altra a “L’Albà” i un pati al “Carrer que puja al Castell” (Capbrevació 1756-57).

Nicolau, el més antic d’aquesta família, amb data 9 d’agost de 1717 es traslladà a Tortosa: “Nicolau Passanau, cerer, habitant de la vila de Móra vull arribat a Tortosa, fill de Nicolau Passanau i Esperansa Ferragut estan en lo llit” signava un testament designat “marmessors al Rv. Josep Antoni Passanau prv., son fill i a Antònia Bages sa muller”. Entre les seves disposicions destaques “Vull que en la Iglesia Parroquial de Mora se celebren per los residents de aquella misses que se acostumen celebrar per qualsevol Cap de Casa… Deixo y llego al dit Clero de Mora: Primo un censal preu 5 ll. 2 ardits… A les confraries dita vila de Móra deu lliures de Cera… al Convent de St. Antoni de Padua, orde de St. Francesc de dita vila de Mora 10 lliures…” (Arx. H. P. Tarragona, Not. Tortosa. Rgtre. 2.173).

La història d’aquesta dinastia de caps d’esquadra ens és coneguda per un curiós imprès setcentiste –any 1795- on es descriuen els mèrits de tots els membres de la família al servei públic i de l’esquadra al llarg del segle XVIII: “RELACIÓN DE LOS MÉRITOS Y SERVICIOS DE D. RAMÓN NICOLÁS PASSANAU CABO DE LAS ESCUADRAS DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA”.

“Meritos y Servicios de Nicolás Passanau primero de este nombre. De un despacho dado por Don Adrián de Betancour Comandante de la Ciudad de Tortosa, y fronteras de Cataluña de 8 de Octubre de 1708 consta: que nombró por Teniente de la Villa de Mora a Nicolás Passanau en tiempo que convenía a la pública tranquilidad con encargo de perseguir Migueletes y Ladrones. Don Manuel de Gerra, Gobernador de la Villa de Mora, y Castellanía de Amposta en 17 de Junio de 1809 certifica: que les constaba la lealtad y fidelidad de dicho Nicolás Passanau y de toda su familia a favor  del Rey y Señor Felipe V y a toda su Tropa, y que mantuvo a sus costas un Capitán y su familia 14 meses en su casa… exponiendo generosamente sus propios caudales… y que por lo que se ha dicho le consideraba acreedor a  todas honras y favores”.

“Por una certificación del Exmo. Señor Don Francisco Cayetano de Aragón de 26 de Abril de 1713 consta: que invadida por los Migaletes la Villa de Mora el día 19 de junio de 1710 fue saqueada la casa de dicho Nicolás Passanau entonces Bayle de ella, que valía lo que le quitaron 5 mil escudos; que lo llevaron preso haciendo sufrir muchos días de cárcel y trabajos: que tuvo que redimirse con cien doblones… De un despacho de 30 de Octubre de 1721 consta que Don Joseph de Pedradas Superintendente del Principado nombró a dicho Nicolás Passanau por Administrador de la Real Aduana de dicha Villa de Mora”.

Del fill de l’anterior sabem: “Méritos y servicios de Juan Passanau“El Conde de Glimes, Comandante de Tortosa en 27 de Enero de 1711 certifica: que vio y conoció en aquella Plaza a Juan Passanau de Mora, y que a su defensa cooperó con su valor y armas. Por otra de Don Godofredo Cayetano, Teniente Coronel del Regimiento de Milán y Comandante de Mora, de 24 de Diciembre de 1712 consta: que en tiempo de su gobierno el citado Juan y su Padre Nicolás salían con la Tropa a hacer emboscadas a los enemigos del Rey… Don Pedro Zacarías de San Maurín Comandante de dicha Villa en 25 de Diciembre de 1719 consta: que el citado Juan Passanau, distinguiose con valor y zelo al Real servicio y que con las Tropas a su mando se halló en una acción con los zediciosos en la Villa de Tivisa”.

L’última relació afectava a “D. Ramón Nicolás Passanau, Cabo de las Escuadras de Cataluña”.

Referia en aquell any (17195) tenia 47 anys “que era hijo de Nicolás Passanau, nieto de Juan Passanau moradores de dicha villa”. Constava  segons certificació lliurada en 1775 que durant 7 anys “desempeñó la Administración de la Renta de la Sal, Pólvora y Perdigones”. Segons una certificació lliurada per Ramon Batlle, caporal de l’Escuadra de Móra en 1779, havia participat en la persecució de nombrosos contrabandistes i gent de mala vida, que el duc de Medinaceli l’havia nominat per dos anys, en 1780, Batlle de Móra. Així mateix feia constar: “…persiguió Malhechores y Contrabandistas y que estos le dispararon en su casa un tiro de arma de fuego que le puso a muerte”. Fou nominat per Caporal dels Mossos de Falset en 1786 i esmentava unes cartes del “Conde del Asalto”, aleshores Capità General de Catalunya, manifestant la seva gratitud pels serveis i prometia la “Creación de una Compañía de 25 hombres que había proyectado la realizaría a su tiempo, y de contado iba a poner en la villa de Mora un competente número de Mozos al mando del citado Passanau pera continuar su mérito”. Afegia una relació de certificacions entre elles una de “Don Felipe Veciana Comandante de las Escuadras de Cataluña… en la que les consideraba acreedor a la piedad de su Real Majestad”.

A partir de la segona meitat del segle XVIII trobem freqüentment la direcció de les esquadres de Móra sota el comandament dels Batlle oriünds de La Selva del Camp. Móra, emparentaren amb una Pedret hereva dels Pino, de qui van rebre la magnífica casa pairal que fou coneguda des d’aleshores con “Casa el Cabo”.

Nombroses són les referències als Mossos en aquesta segona meitat del segle XVIII, l’enemistat dels comerciants afavoridors dels contrabandistes, plets per raó del pagament del tribut de la maroma de la barca… Però els mossos són constants en la persecució de delinqüents, com uns de Garcia que el 1767 atacaren a l’administrador de la diana de Móra. En altres ocasions els veiem incansables perseguint els atrevits contrabandistes que es mouen per les serralades de Tivissa, entre aquests adquirí certa fama el “Ros de Móra”, de qui sabem poca cosa.

Amb la francesada els Mossos realitzen nombrosos serveis prou compromesos. Núria Sales ha escrit: “Amb la revolució de 1835 acaba l’època dinàstica de les Esquadres… Els Batlle es transmetien l’esquadra de Móra des de la segona meitat del segle XVIII, mentre els Passanau alternaven amb el Morell la direcció de la de Falset. Els tradicionals cognoms de les esquadres dinàstiques desapareixen amb la reorganització de 1835 i comença una època de nous impulsos”.

Els Mossos d’Esquadra eren gent decidida i acreditada en la persecució dels delinqüents. Coneixien a fons les contrades que vigilaven, les coves i barrancs, les alberedes espesses, les serralades esquerpes i els viaranys solitaris. Mañé i Flaquer havia escrit en 1880 “Tanta cizaña se arranca con mucho mozo de escuadra”. A mitjan del segle XIX comanava els mossos de Móra un home atrevit i valent Antoni Artigues que, en 1840 intervingué en l’extermini dels germans Josep i Miquel Ostau, coneguts com els Felicians “…de Gandesa, temor y espanto de aquel país”. El radi d’acció dels mossos de Móra era molt extens, fins a Amposta arribava l’acció policial del temerari Artigues. Segons Ortega i Espinós en 1859 els següents mossos: “Escuadra de Mora de Ebro. Cabo.- D. Antonio Artigues. Sub-cabos.- D. José Jiné y D. José Mora. Mozos.- Francisco Amorós, José Antonio Sastre, Tomás Sedó, Miguel Salvat, José Montané y Gispert, Antonio Rovira, Juan Rovira, José Buchaca, Matías Talavera, Lorenzo Mañá, José Balart, Ramón Morgadas, Ventura Tort, Ventura Riba, José Masegué, José Montané y Ribó, Jaime Montané, Rafael Baixeras, Pedro Boher, Isidro Trabaset, José Aragonés, Ramon Costa, José Altadill, Francisco Civit, Pablo Sagalá, Salvador Ferradós, José Rocamora, Juan Magriñá, Pedro Doménech, José Boronat, Pedro Solé, Francisco Forteny y Juan Balar.” 

Anuncis