El comerç morenc a la primera meitat del segle XIV

L’any 1978, Artur Cot ens feia unes pinzellades del comerç a la mora del segle XIV, deu ni do si en fa de temps, anem a lleguir-lo…

Dels variats aspectes de la rica història de Móra d’Ebre és remarcable l’evolució dels seus esdeveniments econòmics; amb aquest propòsit hem preparat aquest estudi referent a la situació mercantil de la vila en el segle XIV i la seva projecció en el decurs del temps.

El regnat d’Alfons IV d’Aragó i III de Catalunya fou de curta duració (1327-1336). Fill de Jaume II, la història li adjudicà el títol de “Benigne”, morí molt jove –als 37 anys-. Com a fet més gloriós del seu regnat és de remarcar la conquesta de l’illa de Sardenya, on a la vila de l’Alguer romandrà d’aquell temps un testimoni històric excepcional: la parla de la llengua catalana.
Quan començà a regnar feia solsament tres anys que la nostra vila i les restants de la baronia d’Entença s’havien integrat al comtat de Prades de nova creació i del que les terres de la baronia constituïen la part més rica, poblada i extensa.
Fou el primer comte de prades Ramon Berenguer, cinquè fill de Jaume II i germà del nou rei, el qual el 13 de febrer de 1342 permutaria amb el seu germà Pere l’esmentat comtat pel d’Empúries.
Amb referència a la vila de Móra el regnat d’Alfons III té un interès particular per raó de que aquest rei lliurà, a sol•licitud del seu germà senyor de Móra, dos interessants concessions de remarcable interès comercial refermant aquella condició de tràfic i mercadeig que ja de llargs temps caracteritzava a Móra. De molt lluny li venia a la vila l’activitat mercantil identificant-se els seus orígens amb el quefer comercial, estímul del desenvolupament de la comunitat. Comunitat que en el segle XIV constituïen amb exemplar convivència una triple organització cívica: la universitat cristiana, l’aljama jueva i la moreria, totes amb personalitat jurídica i acusada expansió demogràfica.
El reconeixement de l’activitat comercial de Móra per part del rei Alfons III tingué lloc quan tot estant a Montblanc a “quinto idus julii anno Domeni milesimo CCCXXX treinto…” 11 de juliol de 1333, signà dos privilegis.
Pel primer concedí a la vila la celebració de fires a la segona quinzena de maig amb duració de 15 dies seguits. Tots els mercaders i tractants que acudien a les mateixes, gaudien de la protecció reial, essent els contravenedors d’aquell privilegi punits amb la pena de 500 “aureos” destinats a l’erari reial. La celebració quasi sempre coincidia amb la Pasqua de la Pentecosta, d’ací l’anomenada que la caracteritzà fins als nostres dies. La celebració fou a perpetuïtat i ens omple de joia que malgrat la decadència que avui caracteritza aquestes celebracions, donada l’evolució de la vida econòmica-social dels pobles, després de sis segles i mig, a la nostra vila té lloc encara l’antiga fira.
La segona concessió reial a favor de Móra fou la celebració de mercat tots els dimecres de l’any, amb unes condicions en favor dels negociants concurrents idèntiques a les que afavoreixen les fires de la vila.
El mercat dels dimecres encara tenia lloc a principi del segle passat, amb posterioritat les celebracions de mercats evolucionaren i passaren a altres dies.
Malgrat que els múltiples i atzarosos esdeveniments del passat amb les seves violències destruïren els originals d’aquelles mercès reials signades pel monarca i amb “…siguillo nostro pendenti…”, ens ha estat possible aconseguir les còpies dels mateixos existents a l’Arxiu de la Corona d’Aragó on figuren als registres de la Reial Concelleria.

Anuncis

One thought on “El comerç morenc a la primera meitat del segle XIV”

Els comentaris estan tancats.