“La Real Estafeta de Correos” de Móra d’Ebre

L’any 1988 Artur Cot parla de l’oficina de correus de Móra d’Ebre, sembla que te història i solera, vegem que ens explica…

“LA REAL ESTAFETA DE CORREOS” DE MÓRA D’EBRE

La història dels missatgers i correus ocupa un lloc transcendental en la vida de la humanitat. No s’explica el passat sens la presència contínua i comunicativa de la societat. La figura reposada, majestàtica, hieràtica de l’escrivà es complementa amb el dinamisme diligent i actiu dels transmissors de la notícia.

El pretèrit de Móra, les seves inquietuds polítiques, mercantils, culturals i religioses estan signades pels portadors de les noves a qui no deturen les meteorologies adverses, els bel·licismes cruels, el bandolerisme sobtat, ni cap perill ni temença. Una història humil, anònima, ignorada, escassament valorada. Aquesta desconeixença d’un aspecte tan atractiu d’altres temps ens obliga a publicar un recull de notícies dels nostres correus, dels nostres carters, de la nostra “Real estafeta de Correos”.

El més antic missatger del nostre passat, conegut fins ara, és Berenguer de Roda, temerari morenc que, burlant el setge que els Templers i Montcades havien posat a la vila l’estiu del 1289, va trametre una missiva de Galbor comunicant al seu marit Berenguer d’Entença (per aquells temps a la Cerdanya en companyia d’Alfons II) la nova del bloqueig de Móra i l’arrasament del terme pels enemics que aprofitaren l’absència del baró per prendre venjança de fets anteriors.

La missió del carter implicava responsabilitat i risc. Joan Ubach, correu tortosí, l’any 1339, cobrava tres sous i dos diners per dues jornades de viatge a Móra.

Al segle XVIII els llibres de comptes del Capítol de la Seu de Tortosa especifiquen dos viatges de Joan Güell, correu de la ciutat, qui percebia “…una lliura y quatre sous… y son per anar per propi a portar a la vila de Mora al Dr. Anton Fraga una carta per negocis tocant a la pnt. Igla…” (23 d’agost 1723). Amb data indeterminada, el mateix, percebeix igual quantitat “…per anar y anat per propi a la vila de Mora a portar un plech al Dr. Antoni Fraga fahent per la causa dels sensals de Pedret…” (Arx. Hist. Prov. Tarragona, Not. Sese, Tortosa Rgtre. 1.632).

Les disposicions reials en favor dels correus foren nombroses remarcant-se les de Felip II cedint certs monopolis a la família Tasis o Taxis. Noves cèl·lules de Felip IV confirmaven una colla de privilegis als correus: excepcions d’allotjament de tropes, preferència en l’ús de cavalleries, dret d’embarcar palla i gra, prioritat em els pasturatges…

Els Borbons renovaren les prerrogatives. Felip V, a instància de Francesc de Goyoneche, arrendatari de les estafetes de correus d’Espanya, ordenava la conservació d’aquestes gràcies i en 1725 i 1740 renovava el dret d’ús d’armes defensives que eren prohibides als altres ciutadans.

Respecte a la conducció del correu fins a Móra coneixem el següent contracte: “En la ciud. De Tortosa en el día diez y nueve del mes de Junio del año mil setecientos sesenta y cuatro, ante mi el Esno. Del número y de la Renta de Correos de la misma, en presencia de Dn. Fernando Hernando Admor. Por S. M. de esta estafeta, y sus agregadas, compadeció Pedro Curto Vezo. De la Villa de Mora… y dixo: Que se obligaba con su Persona y bienes a conducir la Balija desde dicha Villa a esta Cdad. Y desde la pnte. A aquella, por tiempo de ocho años continuos… por precio de cada un año de cuatrocientos y diez y seis Reales de vellón que salen al respecto de Ocho Reales por semana de la misma moneda, que deberá conducir a cada una dicha Balija una vez de ida y vuelta en los días y horas establecidos por qe. Se ha ajustado y convenido con dicho Fernando Hernando, quien siendo presente promete en nombre de S. M. satisfacerle al nombrado Pedro Curto cada semana los expresados ocho Reales vellón…” (Arx. Hist. Prov. Tarragona, Not. B. Roca, Tortosa, Rgtre. 2.719).

Ignorem la raó per la qual Curto deixà el Correu. En 1767 prestava el servei F. Segú. Aquest havia estat llarg temps vinculat amb la correspondència de tal manera que, en capbrevar la seva casa del carrer del Verger l’any 1756, se singularitzava com “pagès, dit lo Correu”. La contracta subscrita entre Segú i Hernando és més concreta que l’anterior: “…se obligaba y obligó con su persona y bienes a conducir la Balija desde la precitada villa de Mora a la pnt. Ciud. En los sábados de cada semana por la tarde y salir los domingos por la noche y llegar a dicha villa el lunes a las tres horas de la tarde…” (Arx. Hist. Prov. Tarragona, Not. B. Roca, Tortosa, Rgtre. 2.723).

La família Segú o Segur participava de totes les inquietuds municipals (foren regidors i jutges en vàries ocasions). Munificents amb la parròquia, on l’any 1738 –ara fa dos-cents cinquanta anys- s’havia bastit l’altar de la Verge dels Dolors; l’any 1771 el dotaren amb una missa diària i amb la celebració del septenari, de tanta tradició local, amb el suport econòmic de remarcables deixes (finques a la “Sequina”, “Molinera” i “Mas d’en Ferrando”).

A finals del segle XVIII localitzem un altre protagonista del Correo local: “Yo D. Sebastián González de Goyoneche, visitador del Rls. Rentas de esta Ciud. …doy todo mi poder a Dn. Cristóbal Ballester, Administrador de Correos de la Villa de Mora de Ebro… pueda tomar y tome cuentas de qualquier persona qe. Fueren y hayan sido colectores y Administradores de mis Bienes, negocios y drechos…” (1785). En 1786 Mn. J. B. Santapau, comensal de la seu, signava poders en “…Dn. Cristóbal Ballester Admor. De la Rl. Renta de Correos de la Villa de Mora de Ebro y en Ramón Mani, vezino de la misma…” (Arx. Hist. Prov. Tarragona, Not. M. Estopiñá, Tortosa, Rgtre. 2.688 i 2.690).

Ballester havia estat secretari de l’ajuntament “Fiel de fechos”. Va tenir un plet amb motiu de les obres al “Portal de les Roques” (1776-1783). Aquesta qüestió judicial va conduir a Móra en qualitat pericial a Josep Prats el “Mestret” director tècnic de l’obra de la capella de Sta. Tecla en la seu de Tarragona i de la seu nova de Lleida. Ballester estava casat amb Hipòlita Casanovas i Capuci, família de ciutadans honrats de Barcelona, aveïnats a Lleida.

A 13 d’octubre de 1796 “Cristóbal Ballester Admor. De la Rl. Estafeta de la Villa de Mora de Ebro…” percebia els dos terços d’un “…barco o laud de pesca de una cubierta nombrado San Andrés… que se halla anclado en el mar frente a la torre de la Ametlla, siendo la tercera parte restante de Dn. Franco. Mata, Capitán de Infantería y Governador del fuerte de San Jorge…” (Arx. Hist. Prov. Tarragona, Not. B. Roca, Tortosa, Rgtre. 2.748).

L’administrador del correu l’any 1799 va mantenir llargues lluites amb els regidors per negar-se al pagament dels tributs municipals i de conservació de la gúmena de la barca. en aquell temps les queixes també anaven dirigides contra el Cap dels Mossos d’Esquadra Marià Batlle. La Reial Audiència donà la raó al municipi fallant contra el caporal, però ignorem la resolució adoptada en el cas de l’administrador de correus.

Diversa documentació posterior menciona altres administradors: Josep Calanda (1817) i Alexandre Poll (1856).

Entre 1846 i 1850 es publicà el “Diccionario Geográfico…” dirigit per Madoz, obra excel·lent. El món del correu es revoluciona per aquells temps amb la introducció del segell que financia el servei. Un tros diminut de paper amb l’efígie del sobirà. Els primers segells tenen galanura femenina, gràcia de camafeu pompeià o de porcellana monocroma: la reina Victòria, senyorial i esvelta, a les Illes Britàniques (1840); la deessa Ceres, opulenta de fruits, a França (1849-50); Maria II, filla de l’emperador del Brasil, a Portugal (1853). Aviat naixerà una remarcable inquietud cultural: la filatèlia.

La importància de l’administració del correu a Móra es reflecteix en les pàgines de Madoz:

Móra d’Ebre.- “El correo se recibe de Tortosa, Reus y Lérida, por medio de valijero los lunes, martes, miércoles y viernes y se despacha los lunes, jueves y sábados”. (XI – 580).

Ascó.- “La correspondencia ser recibe los lunes, miércoles y sábados, y sale los mismos días, dejando el suficiente tiempo para contestar”. (III, 36).

Flix.- “El correo se recibe de Mora de Ebro los domingos, martes y jueves; de Lérida los lunes, jueves y sábados por medio de valijero, y se despacha en iguales días”. (VIII, 110).

Gandesa.- “Correos se reciben los lunes, miércoles y sábados a les ocho de la mañana por peatón, de la estafeta de Mora de Ebro, y salen los mismos días a las dos de la tarde”. (VIII, 294)-

Garcia.- “El correo se recibe de Mora de Ebro por medio de valijero, los lunes, miércoles y sábados y se despacha en iguales días”. (VIII, 308).

Ginestar.- “El correo se recibe de Mora de Ebro, por medio de valijero, sin días fijos”. (VIII, 423).

Miravet.- “El correo se recibe de Mora de Ebro”. (XI, 439).

Rasquera.- “El correo se recibe de Mora de Ebro los martes, jueves y domingos”. (XIII, 376).

Passen els temps, la humanitat progressa, les comunicacions avancen. El correu segueix. El carter continua passant per carrers i viaranys dia rere dia, amb la seva gran bossa de cuir on hi cap tot, desfullant la gran margarida de les inquietuds i les dèries de l’home. La seva ruta mai s’acaba, sembra el món de confiança, d’angoixa, de sorpresa, d’ansietat, de goig, de virtut, d’estímuls, d’indiferència, de novetats d’un mostrari sens fronteres i diversitats infinites…

En evocar els nostres carters de sempre els oferim aquest estudi agraint el seu servei i la seva entrega.

Anuncis