Escrit d’Artur Cot  de l’any 1980 dedicat a Fra. Gabriel Calanda, deu ni do de les personalitats morenques ilustres…

L’any 1606 els pares carmelites prengueren possessió del desert de Cardó; s’escollí aquell lloc de recés a proposta de Fra Pau de Crist –Pere Pau Revull- fill del mas de Gavadà a l’antic terme de Tivissa. Cardó era i és un paratge de qualitats excel·lents, la varietat de la seva flora estudiada pel botànic doctor Font i Quer, les provades condicions de la seves deus analitzades pel doctor Bellido i Díaz i la seva història com a lloc d’eremites i pietat cristiana fou divulgada pel tortosí Beguer i Punyol.

La “Creu de Santos” a 943 metres sobre el nivell del mar és el cim d’aquella majestuosa serralada blavissa al matí i argentina al capvespre que com un gran dosser presideix la vall de Móra. La influència religiosa dels carmelites de Cardó fou extraordinària sobre tots els pobles veïns i fins altres prou allunyats; les deixes testamentàries de segles passats ho pregonen i l’extensa nòmina de carmelites riberencs manifesta fins on s’endinsa la llum d’aquell fa d’espiritualitat.

Els Calanda eren família de llarg temps arrelada a Móra. Se’n fa esmena a tots els fogatges del segle XVI. Era d’aquesta casa Fra Gabriel de Sant Joan Baptista que vestí l’escapulari carmelità al segle XVII.

Gabriel Calanda era fill de Gabriel Calanda, pagès; i de Jerònima Calanda “todos vecinos de la villa de Mora de Ebro”, quan ingressà als carmelites ja era prevere secular “Cura de la Seo de Tortosa”. Amb data 2 de febrer de 1663 als 32 anys professà a Barcelona.

Molt bones havien d’ésser les disposicions i virtuts del nostre convilatà com manifesta el fet d’ésser designat secretari particular del Visitador General de l’Ordre per la província de Sant Albert com s’anomenava la de Nova Espanya –l’actual Mèxic-. Per aquelles terres noves va viatjar el nostre carmelita entre 1673 i 1679.

El Visitador –Fra Isidre de l’Assumpció (Isidre Rossell, de Centelles, bisbat de Vic)- deixà de la seva estada per Mèxic un curiós manuscrit (número 514, Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona) titulat “Itinerario a Indias” que ha merescut nombrosos estudis per part de Fra Gabriel de la Cruz (“M. Carmelo”, 1962), de Dom Benet M. Martínez (“M. Carmelo”, 1963) i sobretot el de Josepa Arnall publicat l’any 1978 al “Boletín Americanista”, número 28, així com una edició especial per la Universitat de Barcelona.

Al “Itinerario…” trobem força notícies del carmelita morenc i sobretot valuoses informacions de les terres mexicanes, les descripcions són d’un realisme i precisió, d’un interès i amenitat que justifiquen l’entusiasme dels estudiosos per aquell manuscrit.

El relat del cronista pren caire apassionat en referir-se al retorn a casa, els vaixells amenaçats per la pirateria famolenca de riqueses, els huracans al mar de les Bermudes, els perills del naufragi, la calma desesperant… a la coberta del galió “Nuestra Senyora de la Estrella y Santa Teresa” al bell mig de la immensitat de l’oceà, voltat de paquets de xocolata i carretells de vi, de cargues de safrà i de cera blanca, de canyella i de teles de cotó, de tabac i de sucre, el nostre carmelita celebra tot sovint la santa missa. El 19 d’agost de 1679 una canonada anunciava l’arribada de la flota d’Índies a Sanlúcar de Barrameda.

Arribat a Espanya caldrà pensar com Fra Gabriel tornarà a Móra després de tant de temps allunyat dels seus, allí referirà les noves d’aquelles terres i com a bon fill de pagesos obsequiarà als morencs amb llavors de plantes que cada estiu ompliran de colors llampants les nostres “sènies”.

Al trienni de 1679 a 1682 Fra Gabriel figurarà com a Prior del convent de Tortosa i més tard tindre, notícies de la seva llarga estada al convent de Reus, allí va morir a finals del 1697.