El Castell de Móra d’Ebre durant la Guerra de Successió (1702 – 1715)

Escrit integre del cronista oficial de la vila al programa de Festa Major l’any 1991

L’any 1700 morí sens successió directa Carles II, últim representant de la casa d’Habsburg; les pretensions sobre la corona espanyola enfrontaren Felip V i l’arxiduc Carles d’Austria en una llarga guerra en la qual prengueren part activa la major part de les nacions europees. Catalunya no sortí ben lliurada d’aquest conflicte, el “Decret de Nova Planta” n’és un testimoni. Una coneixedora profunda d’aquest període històric, Núria Sales, ha escrit: “En 1701, els catalans juraven fidelitat a Felip V, i el 1705, a Carles III. Entre aquestes dates, apart de la propaganda i els desembarcaments aliats, no sabem que devia passar perquè es produís el perjuri” (“Història de Catalunya” Vol. VIII. Rovira i Virgili, Sobrequés i Callicó). J. Pinyol ha escrit respecte la victòria de Felip V: “Suposà la fi del règim jurídic propi que s’havia anat formant des dels Usatges, la fi de les institucions d’autogovern, com les Corts, la Generalitat, els Ajuntaments, etc., la fi de l’autonomiamonetària i fiscal. En resum, la fi dels Estats Catalans”. (“Senyera. Història social catalana”, pàg. 121).

Móra durant aquesta guerra dinàstica va sofrir molt –una constant històrica conseqüent a la seva situació geogràfica a la cruïlla de camins de terra i la via fluvial de l’Ebre-. Coneixem alguns fets d’aquells anys d’aflicció per dos documents importants: Un memorial servat a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, i per les fulles de serveis dels Passanau, un curiós imprès de les acaballes del segle XVIII.

 Al “Memorial” dirigit pel síndic de Móra a Felip V llegim: “…que desde los primeros de junio del año 1707 en que entraron en armas de V.M. en dicha Villa pusieron de guarnición… dos Batallones y 50 caballos, que después de haberse mantenido 18 meses en esta forma se reduxo a solo un Batallón quien continua; y a más de haber pagado dicha Villa, los cuarteles de invierno, que le han tocado ha dado continuamente a dicha guarnición el aloxamiento de fuero: y por hallarse dicha Villa al pnte. Con solo 110 veznos. (teniendo antes 300) y aquellos sumamente miserables, por los grandes trabajos y gastos que han padecido en el referido tiempo, de ninguna manera lo pueden sobrellevar… el no haberse cogido ningún género de granos, por no haber podido cultivar las tierras, ni frutos algunos de los árboles, por haberlo comido los soldados, habiendo también talado los huertos del término de dicha Villa y el exército cortado muchos árboles, quemando otros y más de 50 casas de campo…” (Arx. Hist. Nacional. Madrid. Concejos, llig. 6.806, A).

la “Relación de los méritos y servicios de Dn. Ramón Nicolás Passanau, cabo de las escuadras del Principado de Cataluña” imprès sense peu d’impremta, certificat per Espelaeta: “…Secretario de S. M. y Comisario Ordenador de sus Reales Exércitos” amb data 11 d’agost de 1795, llegim en referir-se a Joan Passanau: “El Conde de Glimes, Comandante de Tortosa en 27 de Enero de 1711, con sus letras certifica: que vio, y conoció en aquella Plaza a Juan Passanau de Móra, y que a su defensa cooperó con su valor, y armas. Por otra parte Don Cofredo Cayetano, Teniente Coronel del Regimiento de Milán, y Comandante de Móra de 24 de Diciembre de 1712 consta: que en tiempo de su gobierno el citado Juan y su padre Nicolás Passanau salían con la tropa a hacer emboscadas a los enemigos del Rey, con toda puntualidad y zelo… Por otra parte Don Pedro Zacarías de San Maurín, Comandante de dicha Villa, en 25 de Diciembre de 1719 consta que el citado Juan Passanau salió con sus armas siempre que se le ofreció distinguiéndose con valor y zelo al Real servicio, y que con las Tropas de su mando se halló en acción con los zediciosos en la Villa de Tivissa. Des un despacho de fecha 15 de Septiembre de 1720 consta: que Don Francisco Pino, Comandante de la Castellania de Amposta, concedió a dicho Juan Passanau el uso de armas defensivas, y ofensivas en atención a ser uno de los afectos a la causa del Rey”.

I en referir-se a “Nicolás Passanau primero de este nombre… de un Despacho dado por Dn. Adrián de Betancourt, Comandante de la Ciudad de Tortosa, y fronteras de Cataluña, de 8 de Octubre de 1708, consta: que nombró por Teniente de la Villa de Móra a Nicolás Passanau en tiempo que convenía a la pública tranquilidad con encargo de perseguir Migaletes y Ladrones. Don Manuel de Gerra, Gobernador de la Villa de Móra, y castellanía de Amposta en 17 de Junio de 1709 certifica: que le constaba la lealtad y fidelidad de dicho Nicolás Passanau y de toda su familia a favor del Rey y Señor Felipe V y a toda su Tropa, y que mantuvo a sus costas un Capitán y su familia 14 meses en su casa, que Juan Passanau su Hijo, en compañía de la Tropa salió a perseguir los Migaletes siempre que se ofreció proporción, exponiendo su vida bizarrante,… que habiendo los enemigos del Rey, intentado la conquista de Tortosa, acudió la Tropa a su defensa, quedó dicho Passanau en la citada Villa de Móra, encargado de una partida de Caballería, y por mucho tiempo, y gran puntualidad hizo con ellos las rondas y centinelas pertinentes en aquella época de turbación, exponiendo generosamente su propios caudales… En 29 de Junio el Caballero dicho Nicolás execión de alojamientos, y cargas consegiles, en premio a su fidelidad al Rey… por una certificación del Exmo. Señor Don Francisco Cayetano de Aragón de 26 de Abril de 1713 consta: que invadida por los Migaletes la Villa de Móra el día 9 de Junio de 1710 fue saqueada la casa de dicho Nicolás Passanau entonces Bayle de ella, que valía lo que le quitaron 6 mil escudos; que le llevaron preso haciéndole sufrir muchos días de cárcel y trabajos: y que tuvo que edimirse con cien doblones… De un Despacho de 30 de Octubre de 1721 consta: que don oseph de Pedradas Superintendente del Principado nombró a dicho Nicolás Passanau or Administrador de la Real Aduana de dicha Villa de Móra”.

Nicolau va tenir tracte íntim amb la família Veciana de Valls, fundadors de les squadres de Catalunya; a Valls, Nicolau que era apotecari va contraure núpcies amb agdalena Pi, filla d’aquella localitat, el 3 d’abril de 1721 (J.M. Sánchez i Ripollès “Dades i sdeveniments mèdics… a la Comarca de l’Alt Camp. Estudis Vallencs XXV, pàg. 48). 

Combats i escaramusses foren freqüents als voltants de Móra, l’any 1706 morí, en na d’aquestes topades, Francesc Barceló, pare del famós guerriller conegut com Carrasclet”, fill de Capçanes.

En favor del pretenent borbònic es destacaren famílies: Els Pino amb el conegut tinent coronel i el famós canonge Jeroni de la seu de Tortosa, els Siurana, els Deona-Perramon i d’altres; com a austriacista fou elogiat el també morenc Francesc Arbó.

Olor a pólvora, sobresalts a la matinada, èxodes i exilis, segrestaments i impostos, tributs i angoixes, morts i presons. Sobre la vila el castell coronant el turó, les seves restes continuen emmirallant-se al riu. Monument històric. Els seus merlets, les seves torres i els seus murs són un testimoniatge d’aquesta i d’altres guerres, de llegendaris esdeveniments. Presó i baluard, casa pairal i casa reial, present en tot moment del passat.

 A finals del segle XV, quan ja duia una llarga vida de mig mil.lenni, el comte de Cardona havia disposat la seva restauració i condicionament per fer-hi estada. A principis del segle XVII encara s’enriquien les seves sales i estances alegrant-les amb la policromia nacrada de rajoletes fines manufacturades a les terrisseries de Reus. Avui el vell castell se’ns apropa amb un dibuix custodiat a l’Arxiu Històric Nacional de Madrid, ara per ara la més antiga representació gràfica de la fortalesa (Secció Estat, n.º 988).

representacio castell

En el dibuix cal considerar:

L’entorn del castell.

A.- El riu Ebre i aquell braç del corrent conegut en la documentació coetània com “El Riu dellà els Masos”. Un braç cabalós que resultaria obstruït per brossa, argiles i sorra, després de la “Riada Grossa” en 1787.

B.- “La Sequina o Sequines”. Illa de rica producció agrària plantada d’arbres fruiters i moreres.

C.- Uns masos dispersos que donarien lloc al segle XIX (1830) a la nova vila de Móra la Nova.

D.- Móra al peu del castell; s’assenyala parcialment el traç de la muralla. L’interior de la població es mostra en blanc, comitent la topografia de places i carrers, solament es dibuixa una església idealitzada que no s’ajustava, en absolut, a l’edifici existent.

E.- En la riba dreta, el terreny escarpat conegut per la “Solsida” i el camí que condueix fins la mateixa porta del castell.

F.- No està representada l’ermita del Calvari que fou construïda a la segona meitat del segle XVIII.

G.- La barca. sembla que la barca sigui el motiu principal del disseny comentat. Com remarcàvem en el nostre estudi “La barca de Móra” aquest instrument de pas, per la seva condició de movible en temps de guerra es desplaçava del seu emplaçament, apropant-la al castell pel seu millor control. La barca era obsessiva, no s’ha d’oblidar que aquest plànol té caire militar. Observem com la barca, aleshores formada per un sol llagut, apareéis protegida a la riba esquerra per un sòlid “reducto” (n.º 1), amb les seves “alas” (n.º 2) i el corresponent “rastrillo” (n.º 3). Al centre de la fortificació hi ha la torre per sostenir la gúmena. A la riba dreta del corrent figura un “pequeño reducto” (n.º 4) amb l’altre trípode de la gúmena. Un enginyer militar de primers del segle passat definia: “el reducto es un pequeño fuerte, por lo regular de figura cuadrada… a lo largo de su parapeto corren dos banquetas, desde las cuales hace fuego el soldado. El foso debe ser de igual profundidad que anchura, y el espesor de la pared o muralla, la misma que la del parapeto, ha de ser de tres a cuatro pies. La guarnición del reducto no excede generalmente de 70 a 80 hombres” (N. Torcal. “Historia Popular de los sitios de Zaragoza”). Remarca insistentment la protecció de la barca una colla d’escamots militars atrinxerats pels turons i roquerars de la “Solsida” dirigint agressius l’armament contra la riba oposada.

En l’obra del castell cal destacar:

A.- Comparada amb l’actual fotografia aèria, que també publiquem, és de remarcar la gran exactitud del seu contorn (*). L’anònim dibuixant fou, en aquest cas, molt realista i precís.

B.- Per part del riu són de senyalar dues torres cilíndriques, avui desaparegudes, tal vegada a causa d’una “solsida”, potser amb motiu de la “Riada grossa”.

C.- L’existència de la torre coneguda com “Tambor de Cabrera”. No s’havien bastit la torre ossera de la Citela ni la de la Solsida.

D.- L’ingrés al castell era per la banda del Raval de Jesús. L’actual portalada és Obra del segle XIX.

E.- Llavors existia un gran cos quadrat afegit al castell medieval junt a l’antigaporta d’entrada.

F.- L’interior del castell està poc definit malgrat que es diferencien dues parts, una d’elles més enlairada que l’altra que és la immediata a la població.

 castell vista

Anuncis